Aena, l'exemple
Si bé la borsa ha caigut un
18%, en un any l'acció d'Aena
ha pujat un 74% gràcies a l'Aeroport de Barcelona
El govern de Catalunya i la seva societat civil i empresarial tenen un poder mínim sobre les infraestructures catalanes. Aena, la societat gestora de l'Aeroport de Barcelona, n'és un bon exemple. Fins i tot podríem dir que el govern espanyol s'ha rigut
de nosaltres. Vegem-ho.
El 22 de març del 2007, fa nou anys, prop de 1.000 empresaris i 172 entitats econòmiques catalanes es van reunir a la sala d'actes de l'Iese, una de les millors escoles de negocis del món –segons diuen els informes internacionals– per demanar una gestió descentralitzada per a l'Aeroport del Prat i un augment del nombre de vols intercontinentals. L'acte estava organitzat pel Grup de Treball d'Infraestructures, format pel Foment del Treball, la Cambra de Comerç de Barcelona, el Cercle d'Economia i el RACC. A la primera fila hi havia els presidents d'aquestes entitats, acompanyats pel president de La Caixa i el del Banc Sabadell, o sigui, les màximes autoritats del món financer i de l'empresa catalana. Els ponents van ser tres: Germà Bel, catedràtic d'economia aplicada i actualment diputat de Junts pel Sí al Parlament de Catalunya; Pedro Nueno, professor de l'Iese, i Andreu Mas-Colell, catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra i aleshores futur conseller d'Economia i Coneixement del govern del president Artur Mas i l'economista català amb més reconeixement internacional.
Hi va haver unanimitat a l'hora de demanar una gestió individualitzada dels aeroports que prioritzés la competència com a factor d'eficiència. Els quatre presidents que organitzaven l'acte van visitar seguidament el president de la Generalitat, aleshores José Montilla, per lliurar-li les conclusions de la jornada, i aquest
es va encarregar de fer-les arribar al
president del govern espanyol.
La gestió de l'Aeroport de Barcelona i de tots els de l'Estat correspon a la societat Aena, un organisme que en aquell moment era públic al 100%. El govern espanyol respongué a la petició dels catalans amb l'anunci d'una privatització d'Aena, que era una falsa privatització, ja que l'administració espanyola es va quedar
el 51% del capital del grup.
Davant d'això, Albert Carné, director general de Política i Promoció Econòmica de la Generalitat, es va queixar amargament del “monopoli maquillat” (La Vanguardia, 16 de març del 2015). El govern català presentà en el seu moment una denúncia davant la Comissió Europea perquè considera que els objectius d'Aena eren contraris als interessos de l'Aeroport de Barcelona. A la Unió Europea només Espanya té un sistema centralitzat.
El govern espanyol va vendre al sector privat el 49% del capital d'Aena. Hi havia un nucli dur d'accionistes al marge del sector públic, triat pel mateix govern: la família March, resident a Madrid, i Ferrovial –família Del Pino–, una empresa amb fondes arrels franquistes. La resta del capital es distribuí a la borsa entre milers de petits accionistes, sense cap poder polític. Com a única concessió, hi ha un conseller català independent, o sigui sense accions: Josep Lluís Bonet, president de Freixenet. Les peticions catalanes van
ser refusades en la seva totalitat.
Aena va sortir a cotitzar a la borsa fa un any. En aquest període, si bé l'índex
de la borsa ha baixat un 18%, les accions d'Aena han pujat un 74% gràcies, en bo-na part, als guanys que proporciona l'Aeroport de Barcelona, superiors als de
Barajas. Vostès mateixos!
