Empreses

Kelonik vol consolidar-se en el mercat dels cinemes del Brasil

La firma ha reforçat la seva identitat de prestador de serveis tecnològics en imatge i so per a sales de cinema. Obre el segment de cinemes per a particulars

Un cop s'hagi consolidat el mercat brasiler, la firma vol operar a tot el continent

Kelonik, la principal empresa dedicada a l'equipament de sistemes de projecció i so per a sales de cinema, es planteja per a enguany concentrar esforços en la digitalització del parc de cinemes del Brasil, a més d'obrir noves línies de negocis, com el disseny de cinemes per a clients particulars (theater at home).

L'empresa ha reforçat en els darrers anys el seu perfil d'empresa de serveis tecnològics per a empreses exhibidores. El paradigma d'aquesta tasca el dóna el servei remot Network Operation Center (NOC), pel qual poden monitoritzar a distància l'anàlisi periòdica del funcionament de les sales digitals, i així poder resoldre qualsevol problema tècnic i fer les actualitzacions de programari pertinents. “De venedors d'equips hem anat evolucionant cap a empresa de serveis, a vendre tecnologia, un saber fer, ‘hores home' que ofereixen els nostres especialistes”, explica el director general, Tomás Naranjo. La generalització d'aquest servei remot postvenda, el NOC, serà en els pròxims anys una de les principals aportacions al negoci de Kelonik, que ja inclou en aquest règim 2.300 sales a tot Espanya.

Cal recordar, així mateix, que en el negoci de Kelonik també té el seu protagonisme la venda dels seus altaveus KCS, que es fabriquen a València. En les vendes de 22 milions d'euros, suposen uns 4 milions.

A hores d'ara, ja es pot concebre Kelonik com una mena d'enginyeria de projectes de clau en mà: “Ens ve l'exhibidor amb un projecte de sala de cinema, i aquí és quan apliquem la nostra visió de com ha de ser la projecció i el so d'una sala.” Kelonik ha estat al capdavant de l'avantguarda en l'evolució tecnològica que ha experimentat la projecció de cinema en les darreres dècades, i ha estat dels primers a implantar la digitalització 2D, el 3D o la resolució 4K. I sempre des de l'experimentació, com en dóna prova la sala de proves de l'empresa, on passen examen noves propostes d'imatge i so. “El nostre tarannà ens du a modificar els projectes fins a l'extrem. És el cas dels cinemes Full HD, en què l'exhibidor Pere Sallent ens va demanar aconseguir introduir el gran format de pantalla en una sala petita, i nosaltres vam trobar les solucions tècniques”, exposa Naranjo, per a qui és clar que en aquest sector “cal assolir una certa especificitat, no et pots quedar en els estàndards”. Al seu parer, només amb aquesta actitud innovadora el sector de l'exhibició podrà remuntar la crisi en què l'ha deixat abatut la pirateria i la pujada de l'IVA. En la perspectiva de Tomás Naranjo, les pròximes fronteres tecnològiques que s'hauran de generalitzar al sector d'exhibició són la resolució 4K, que presumiblement ha de ser l'estàndard definitiu en imatge, i l'increment d'imatges per segon, de 24 a 48 i 60 fotogrames per segon. I també és prevista la conversió cap als projectors d'il·luminació làser. Com assenyala Naranjo, “el cinema sempre ha d'anar a davant de qualsevol altra opció de veure pel·lícules”.

En el cas del so, els reptes són el so immersiu Dolby Atmos, en què es localitza el so en un punt concret de l'espai.

Amb el pas dels anys, Kelonik ha esdevingut referència indiscutible arreu, amb més de 4.500 pantalles instal·lades, 3.400 de les quals a Espanya, i set-centes al Brasil, país on el desembre del 2013 Kelonik va obrir oficina, a Rio de Janeiro, per tirar endavant la seva pròpia estratègia d'internacionalització. Si bé a mitjà termini el pla de Kelonik és abastar tota l'àrea llatinoamericana, i de fet s'ha fet càrrec ja de projectes de multisales a Bolívia, Veneçuela i Perú, la prioritat és completar la digitalització de l'extens parc de cinemes del Brasil. Com diu Naranjo, “abans d'anar a altres països cal consolidar el Brasil”. De moment, Kelonik ja té cura al gegant llatinoamericà de 700 sales.

Una altra línia de negoci en què ara s'inicia Kelonik i pot ser profitosa en el futur és la de projectes de sala de cinema per a particulars, el que s'anomena theater at home. Són sales de cinema petites, pensades per a clients premium, disposats a pagar mig milió d'euros per una sala particular amb totes les novetats tecnològiques, que es pot situar tant en una casa com en un vaixell.

Prescriptor reconegut

El tarannà experimentador de Kelonik fa que per a la indústria sigui un prescriptor indefugible. Com diu Tomás Naranjo, “acostumem a comunicar als fabricants possibles millores que poden fer en projectors, en òptiques, en sistemes de so, etc... I de vegades ens fan cas”. També és freqüent trobar la petja de Kelonik en la celebració d'esdeveniments, com festivals de cinema, o portant a Barcelona BarcelonaEurope, la gran convenció d'exhibidors de cinema.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

OCDE

L’OCDE eleva tres dècimes la previsió de creixement del PIB espanyol

economia

Banc Sabadell puja a borsa mentre el País Valencià veu perillar la seva seu

barcelona
economia

Els llocs de treball al Vallès Oriental van a l’alça el primer trimestre de 2024

GRANOLLERS
estats units

La Fed no cedeix i manté els tipus en el seu nivell més alt dels darrers vint anys

barcelona
CONFLICTE LABORAL

La plantilla de Llansà talla la N-260 i manté la vaga en defensa dels acords

LLANÇÀ

Roses rep el primer dels nou creuers que hi passaran aquesta temporada

roses

Mig miler de persones demanen reduir la jornada laboral

girona
economia

El BBVA garanteix el seu “compromís total amb Catalunya”

barcelona
economia

Clam per “menys jornada i millors salaris” en un Primer de Maig marcat pel 12-M

barcelona