editorial
Farmacèutiques en guàrdia
La indústria farmacèutica catalana està immersa en un procés de reconversió, forçat per decisions de l'administració -baixades de preus, priorització dels genèrics i introducció del copagament per a molts beneficiaris de la Seguretat Social-, que ha anat fent baixar la facturació. Aquesta crisi s'ha d'afrontar, a més, tenint en compte que el model de negoci del sector està canviant a àmbit mundial, on hi ha pocs productes amb dret de patent per vendre a milions de persones i la tendència de futur és investigar medicaments destinats a curar malalties que afecten petits grups de població.
Les respostes han estat variades. Per afrontar la caiguda de la demanda interna, alguns laboratoris s'han decantat per la venda a l'exterior, obertura que ha estat molt intensa, fins al punt que les exportacions gairebé igualen les importacions. D'altres han optat per reduir costos abandonant l'activitat de recerca de productes propis i dedicant-se a fabricar genèrics -ja representen el 43% de la facturació total- i productes que no necessiten recepta o a comercialitzar els d'altres farmacèutiques. Del reciclatge, no se'n deslliuren ni els més grans, amb més múscul financer, que mantenen l'activitat de recerca però per la via de col·laboració amb altres companyies per compartir costos i riscos, o la de no arriscar-se i esperar a comprar petites empreses que hagin aconseguit desenvolupar un fàrmac d'èxit. Una situació que és una oportunitat per a les petites empreses innovadores, però que d'altra banda fa augurar que acabarà havent-hi processos de concentració entre les empreses tradicionals.
Empresaris fets a si mateixos
A Catalunya, com no podia ser d'altra manera, hi ha diversos models i maneres de ser d'un empresari. Ben segur que en podríem trobar tres o quatre patrons ben definits. Avui volíem destacar un perfil que en l'empresariat català és força abundant. És el que correspon a aquelles persones que un dia -normalment quan s'és jove- tiren pel dret i es llancen cap a un objectiu clar: tirar endavant una idea, una iniciativa, que segur que acabarà convertint-se en una nova empresa. Aquesta setmana publiquem una entrevista a les planes de L'Econòmic a Felip Massot, president de la immobiliària Vertix, amb seu a Barcelona. El fundador d'aquesta empresa va deixar Belianes, una petita població de l'Urgell, al 16 anys per anar a Barcelona. Allà, des d'una pensió on vivia, va fer diverses feines fins que als 27 anys va poder muntar el seu propi negoci a Viladecans. Més tard va posar en marxa Vertix, una empresa que ha construït una plaça davant la seva seu amb el nom de Belianes, en honor al seu poble natal. Ara, a prop dels 70 anys, diu que encara treballa “perquè l'apassiona el que fa”. De totes maneres, una de les conclusions de l'èxit d'aquest empresari i d'altres amb un perfil similar és que han treballat amb molta constància i ho han fet amb una il·lusió per damunt de tot. El president de Vertix parla clar. Afirma en l'entrevista que “s'equivoca qui diu que els empresaris no volen el dret a decidir”. Bàsicament, perquè “el diner és covard i conservador i per això els empresaris es mantenen callats”. El que és més preocupant del que diu Felip Massot és que “es trigaran 10 anys a assolir una producció normalitzada de pisos nous”. Senyal que la crisi encara dura.
