Celler Mas Rodó reactiva una varietat oblidada al Penedès i l'exporta al Japó
El projecte vitivinícola, nascut en plena crisi econòmica, descarta vendre en el saturat mercat espanyol i se centra a créixer a base d'exportació
Descartada l'opció ‘guerra de preus', Mas Rodó diu buscar singularitat
La família que fa vi unida, roman unida. Ho constaten de primera mà Oriol Sala i els seus fills Cristina, Oriol i Carles, tots ells implicats directament en el naixement i creixement del celler Mas Rodó. Es tracta d'un jove projecte vitivinícola engendrat al Penedès, una terra on fer vi sembla que hagi de ser una activitat ben poc original. Ara bé, Oriol Sala matisa que això no és ben bé així perquè “dels 170 cellers que, aproximadament, hi pot haver al Penedès, només quatre fem vi. Aquí la majoria es dedica al cava”.
Presentant-se en societat en plena crisi econòmica (les primeres ampolles les van comercialitzar l'any 2009) i tractant-se d'un celler que no aspira a grans produccions (només treballen amb vinya pròpia i actualment treuen 65.000 ampolles per campanya) els Sala diuen haver optat per la diferenciació per aconseguir fer-se un nom i un forat en el mercat. És el patriarca qui revela que Mas Rodó aposta per “vins monovarietals” i qui insisteix a parlar de “qualitat” per definir el producte que surt del celler.
En termes empresarials, l'opció presa sembla tan lògica com temerària: les vinyes tenen capacitat per produir entre 8.000 i 10.000 quilos de raïm per hectàrea, però el curós procés de selecció i maduració del fruit fa baixar el rendiment fins als 5.000 quilos per hectàrea. “Més que quantitat, la prioritat és que la vinya ens doni qualitat, perquè si busques competir amb preu, com et diferencies?”
La finca consta de 150 hectàrees però només un terç correspon a vinya i pràcticament hi ha equilibri entre vinya vella i ceps nous.
Singularitat.
Cristina Sala, responsable de màrqueting del celler, revela que aquest tipus de raïm és molt similar al parellada i que, progressivament, se n'havia anat abandonant el cultiu. És una varietat que dóna grans menuts i no és la millor opció quan es busquen fruits aptes per a produccions elevades. Per la qual cosa el que surt de Mas Rodó “és un vi únic al món”.
La crisi no és un fre.
Admet, en canvi, que la crisi sí ha influït en l'aterratge dels seus vins en determinats mercats: “Se'ns fa més fàcil vendre internacionalment que vendre a Espanya.” El 60% de la producció de Mas Rodó es ven a Catalunya i el 40% se'n va a exportació. En concret, el Japó ha acollit de bon grat els vins de Mas Rodó i, sobretot, ha despertat cert entusiasme el vi sortit de la Montònega: “És un vi lleugerament salí i acompanya molt bé el peix perquè no és invasiu en el gust. Combina molt bé amb el sushi i el sashimi.” Amb l'objectiu de seguir augmentant la quota exportadora, el Japó és un dels actius que vol conservar Mas Rodó i, alhora, desembarcar al Brasil, on augura bones possibilitats de negoci.
El dia d'avui el celler ja ven a Mèxic, els Estats Units, França, Suïssa, Bèlgica i Alemanya (on ha aconseguit introduir un riesling en camp contrari).
Arrencar de zero
Oriol Sala, enginyer industrial que va vendre's l'empresa a una multinacional, va estar-se quatre anys buscant una finca que reunís tots els requisits per al projecte que incubava el seu cervell. La va trobar a Mediona. Hi va invertir 4 milions d'euros després de decidir amb els fills que allò esdevindria un projecte familiar “amb la visió de dues generacions”. Un dels fills, arquitecte, va condicionar un espectacular celler a partir d'un mas del segle XVIII.
Celler Mas Rodó reactiva una varietat oblidada al Penedès i l'exporta al Japó
