Empreses

Raquel Bernácer

Directora d'I+D d'Alimentació d'Unilever Espanya

“El consumidor vol sabors reals i saber d'on vénen els productes”

No totes les innovacions surten al mercat, i no totes les que surten tenen èxit
Al nord d'Europa agraden els sabors més àcids i a nosaltres, els sabors més suaus
Les nenes aprecien més els sabors suaus i els nens, sabors més forts i àcids

La multinacional Unilever fabrica marques tan conegudes com Knorr, Maizena, Frigo, Pond's, Hellmann's, Dove, Lipton i Mimosin. La divisió espanyola és a Viladecans, on hi ha, entre d'altres, el departament d'R+D+I que treballa amb altres departaments d'arreu del món en la creació de nous productes. La nutricionista Raquel Bernácer dirigeix la investigació en nutrició d'R+D+I de Viladecans, que col·labora amb els seus homòlegs en el llançament de productes alimentaris.

Com treballa, l'equip que vostè dirigeix?
Unilever té científics que investiguen la nova ciència en col·laboració amb universitats, centres externs i emprenedors. Després tenim equips que dissenyen els productes a partir d'aquesta ciència i les tendències. Es dissenya la fórmula i l'embalatge i quan tenim el disseny global es transfereix als països. I aquí els equips regionals en fem la implementació. Testem a escala local si aquesta innovació és rellevant per al nostre mercat, primer internament i després amb consumidors, que ens fan aportacions quant al sabor.
D'on provenen, aquests consumidors?
Treballem amb agències d'estudis de mercat, que tenen els seus panells de consumidors. Segons el perfil que estàs buscant l'agència et crea un panell, per exemple, consumidors de sopa en bric de la nostra marca i de la competència. Això és una eina a l'hora de decidir si llances un producte o no. No totes les innovacions surten al mercat, i no totes tenen èxit.L'últim pas, quan la gent d'R+D+I ja no és propietària d'aquell producte perquè ens està transferit al negoci local, revisem que l'embalatge i l'etiquetatge és correcte, que el sabor i ús a la cuina són correctes. I llavors es llança el producte i ens posem amb un altre de nou.
Posem-ne un exemple amb un producte que fa poc hàgiu tret al mercat...
Per exemple, una categoria de sopes gurmet de Knorr fetes amb una tecnologia anomenada òhmica, que s'usa per esterilitzar el producte de forma més ràpida que l'UHT, cosa que fa que el producte no pateixi tant. Això permet introduir-hi ingredients i trossos sencers, que és més semblant al que puguis fer a casa pel que fa al sabor i als aromes. En aquest cas hem llançat la sopa de peix amb musclos, la de bolets amb tòfona i la de peix amb escamarlans.
Com ha estat, el procés de crear i tastar?
L'equip internacional desenvolupa la recepta i nosaltres, que tenim un xef i nutricionistes, hi fem aportacions. Amb el nostre xef, decidim que el sabor és molt fort i entre tots ajustem la recepta perquè sigui rellevant per a tots els països on es vendrà. Llavors ens n'envien un prototip i es fan sessions de test a distància. Els diversos xefs es connecten per teleconferència, tasten alhora el producte i en donen l'opinió.
La sopa és la mateixa a tots els països?
En general, sí. S'arriba a un punt mitjà de tots els consumidors llevat que hi hagi un tipus de recepta molt específica per les peculiaritats del país. La maionesa, per exemple, ens agrada amb un punt de llimona, mentre que a Europa els agrada més amb sabor de mostassa, per la qual cosa tenim receptes de maionesa específiques per a Espanya. Cal negociar algunes receptes específiques per al teu mercat.
Com és, aquí, el consumidor? Es diferencia molt el gust pels sabors del sud d'Europa respecte del centre o el nord?
Al nord d'Europa els agraden els sabors més àcids i avinagrats. Nosaltres estem més acostumats a sabors més suaus, però com que la cuina espanyola és tan variada i està tan fragmentada és difícil crear un perfil únic de sabors. Per això provem el producte amb els nostres consumidors, a veure què ens en diuen. En el desenvolupament de la recepta és tan important la part culinària com la de salut. Ens preocupem que el producte sigui bo, tant des del punt de vista del sabor com del nutricional.
Quan llanceu aquesta línia gurmet és perquè el consumidor és més exigent?
Molt més. Cada cop més exigent perquè cada cop sap més, és molt fàcil trobar informació positiva i negativa sobre un producte. Amb la crisi ha disminuït molt el consum als restaurants. Si un dia et ve de gust el toc gurmet a bon preu pots optar per aquest tipus de producte, a més de la facilitat d'ús. La tecnologia òhmica permet reduir l'ús d'additius i saboritzants, perquè es manté molt millor els sabors i no cal potenciar res. Això és quelcom que el consumidor cada cop vol més: sabors reals, conèixer d'on ve el producte.
Potser el consumidor està cada cop més conscienciat amb la sostenibilitat i els productes de quilòmetre zero. Ho esteu notant?
Sí, i forma part de la filosofia d'Unilever. El 2010 es va llançar el programa de sostenibilitat, basat en la millora de la nutrició, el medi ambient i l'impacte social.
En què es tradueix, això?
Per exemple, el 2015 totes les matèries primeres que usarem provindran de l'agricultura sostenible.
Per exemple, de l'horta del Baix Llobregat?
Per exemple. El proveïdor de tomàquets de tot el grup Unilever és de Badajoz. Processen tomàquets i alhora estan formant els seus pagesos perquè practiquin una agricultura sostenible. Pel que fa a la nutrició, ens hem compromès que a partir d'ara cap producte durà greixos parcialment hidrogenats, ja els hem eliminat a nivell mundial, per la qual cosa, nutricionalment, el producte és millor. Ara estem treballant per disminuir els greixos trans i el sodi i hem reduït els gelats de nens a menys de 110 quilocalories.
Homes i dones tenen gustos diferents?
Les preferències pels sabors no vénen condicionades biològicament, hi influeix més l'entorn. Però un estudi a Dinamarca ha detectat que hi ha diferència de gustos entre nens i nenes, elles aprecien més els sabors dolços i suaus, i els nens, sabors més forts i àcids.
Això ho noteu en les preferències dels adults?
Sí, potser el Màgnum és més de dona, pel dolç i la xocolata. El consum de la xocolata està molt associat a la dona. El sabor s'educa i depèn molt de l'entorn. El cafè o la cervesa no solen agradar quan es tasten per primer cop, però com que tothom en beu t'hi acostumes i al final t'acaba agradant.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

“El consumidor vol sabors reals i saber d'on vénen els productes”

Publicat a

ECONOMIA

Came Parkare s’instal·larà al parc de l’Alba

CERDANYOLA DEL VALLÈS

Compradors d’or, paranoics o assenyats?

Barcelona

El negoci de les caixes fortes reneix

barcelona
Ruben Sans
President de l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC)

“L’empresari segueix veient-se com una figura negativa”

Barcelona
DE MEMÒRIA

Línies d’ultramar (1906)

PROFESSOR DE POLÍTICA ECONÒMICA DE LA UB (1967-2016)
Tecnologia

La Mobile World Capital vol lluir “el llegat” que deixa el MWC

Barcelona

El mercat posa a prova la joiera responsable

barcelona
Contra xifrada
Jordi Garriga Riu

L’actiu de la natura

Floox ja té al mercat el seu carregador ràpid compacte

L’Hospitalet de Llobregat