El Fórmula 1 català és verd
L'estiu de 2006 un estilitzat cotxe de carreres de color platejat es feia un forat en les portades dels diaris i en els titulars dels informatius. Era l'Audi R10, guanyador de les 24 Hores de Le Mans amb la singularitat de ser el primer vehicle propulsat amb un motor dièsel capaç de vèncer en aquesta prestigiosa cursa de velocitat. El gasoil s'arrencava l'etiqueta de carburant apte per a tractors, camions i viatjants de llarg recorregut i apuntava ser capaç de fer renillar els cavalls del motor amb tanta vigoria com la benzina.
Perseguint un punt d'inflexió similar amb els motors elèctrics, la Comissió Europea va convocar l'estiu passat un concurs encaminat a desenvolupar un bòlid de carreres que estigués propulsat per aquest tipus d'energia. L'objectiu era trencar el clixé que identifica el vehicle elèctric com un cotxe eficaç però lent, net però avorrit, silenciós però gandul i carrincló. El projecte havia de desembocar en un tipus de cotxe capaç de “cridar l'atenció” i de ser “tan radical que servís de ganxo”. Ho expliquen Jordi Pérez i Jonathan Webb, els dos enginyers d'Applus+Idiada que, des de la base d'operacions que l'empresa té a Santa Oliva, han coordinat l'equip de 180 tècnics que han treballat en el desenvolupament del Volar-e.
I és que han calgut moltes mans per parir el prototip que veurà la llum en breu (estan en plena fase de proves) perquè la Comissió Europea va donar només un termini de 4 mesos per tenir enllestit l'auto. Applus+Idiada tenia una bona base per arribar a l'hora però no s'hi valia a badar.
De fet, l'aliança catalana es va adjudicar el concurs en bona part gràcies al fet que en el seu centre d'investigació per a l'automoció es treballa continuament dissenyant noves peces, buscant materials i perseguint la màxima eficàcia de cada disseny. “La inversió que fem en R+D és molt forta i aquest projecte ha servit per mirar com podem adoptar la tecnologia que ja havíem desenvolupat aquí”, apunten els cervells del Volar-e. Però amb això no n'hi havia prou perquè “per fer un cotxe en quatre mesos calen tècniques de fabricació com les que s'usen en l'alta competició”.
DE PUNTA A PUNTA.
Pels seus creadors, el punt fort d'aquest esportiu és “la centraleta electrònica, que és capaç de repartir la potència a cada roda en funció de les necessitats de cada moment de la conducció”. La centraleta llegeix la informació que li envien els múltiples sensors que hi ha repartits per la carrosseria de fibra de carboni i, llavors, coordina els quatre motors independents que alimenten el vehicle. Disposar d'un pòquer de motors permet “carta blanca” per administrar la potència que cal a cada moment per tenir “la maniobra més segura i més eficient”. En aquest aspecte, el vehicle elèctric passa la mà per la cara al motor de combustió.
Jordi Pérez i Jonathan Webb estan convençuts que el Volar-e pot servir per trencar els estereotips que hi ha al voltant del vehicle elèctric, però veuen complicat que aquest tipus d'energia es faci massiva, almenys a curt termini, en el sector automobilístic perquè “infraestructuralment anem molt endarrerits”. Es refereixen, per exemple, a la manca de punts de càrrega. En aquest sentit, el seu projecte també és innovador perquè aporta un carregador que permet omplir les bateries en tan sols 15 minuts. Un estri necessari perquè, admeten, el Volar-e gasta: “Té una autonomia de 200 quilòmetres, però anant al límit en un circuit, en 25 o 30 quilòmetres l'esgotes.” També en el vehicle elèctric, doncs, quan el peu pesa el dipòsit resa.
