Gran angular

El Barcelona What?

El macroprojecte que ha de deixar a la Costa Daurada una inversió de 4.775 milions il·lusiona però no esvaeix tots els dubtes

Només el 2% dels projectes de parc que es porten a estudi acaben en realitat

El paper porta escrites xifres grandiloqüents: 4.775 milions d'euros d'inversió, la creació de 20.000 llocs de treball directes i uns altres 20.000 d'indirectes, 12.000 habitacions d'hotel i una previsió de 10 milions de visitants cada any. Es tracta, sens dubte, d'un projecte faraònic i que, sobre el paper, ha de convertir la Costa Daurada en referència mundial del turisme i l'oci familiar. Però, més enllà de la forma i la lletra, hi ha interrogants sobre si el caramel Barcelona World serà realment tan dolç com promet l'embolcall.

El fet que el mateix conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, digués amb la boca grossa que no hi ha cap inconvenient perquè la mitja de dotzena de resorts de vacances que han de configurar el Barcelona World tinguin casino (“aquest projecte són hotels, al costat dels quals hi haurà algun casino”, va dir literalment el conseller) planteja dubtes sobre quina és la finalitat última del pla i, adoptant la llengua anglesa que els promotors del projecte han triat per batejar-lo, s'escau la pregunta Barcelona what? (Barcelona què?).

“No acaba d'estar gaire clar en què consistirà la idea”, apunta Salvador Anton, degà de la Facultat de Turisme de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona i estudiós del fenomen dels parcs temàtics com a oferta d'atractiu turístic. Anton apunta que un parc que atregui 10 milions de visitants a l'any està, indubtablement, “en la primera divisió mundial dels parcs. És una xifra de primera escala mundial”. Explica que només Universal Studios (amb 14 milions de visitants a l'any en els dos parcs que té a Orlando) i, per descomptat, la factoria Disney (112 milions de visitants en els parcs que té repartits entre Orlando -4 parcs que sumen 47 milions de visites-, Tòquio -uns 26 milions-, Los Angeles -prop de 22 milions- i París -al voltant de 16 milions-) arriben a sumar dos dígits quan fan el seu recompte de tiquets venuts al cap de l'any.

Port Aventura ocupa 200 hectàrees de terreny i acumula prop de 4 milions de visites. Barcelona World s'ha d'estendre sobre 600 hectàrees de terreny que té en propietat “la Caixa” en una parcel·la situada entre Salou i Vila-seca. Serà suficient fer un Port Aventura multiplicat per 3 per arribar a la fita de visitants prevista?

SENSE PRECEDENTS.

Salvador Anton apunta que “no hi ha cap precedent al món de projecte com aquest. Un parc temàtic amb casinos no existeix enlloc.” Els parcs de Disney, d'Anheuser Busch, d'Universal o de qualsevol dels tòtems d'aquest negoci tenen equipaments hotelers i una àmplia oferta d'oci i entreteniment annexa al que ofereix el parc. Les propostes van des de camps de golf, establiments comercials, cinemes, piscines i parcs aquàtics a locals d'oci nocturn per sortir de festa. Matisa, però, que “de cap manera” es tracta d'una oferta d'oci associada a la prostitució ni als jocs d'atzar.

Quan Salvador Anton s'explica detalla que “jo puc parlar de parcs temàtics, però què faran aquí, no ho sé. Una cosa és un parc temàtic i una altra de diferent és un lloc on s'hi posen atractius de primera magnitud”, considerant de primera magnitud activitats d'oci per a adults.

No obstant això, el degà de Turisme de la URV no nega que el projecte Barcelona World “és atractiu i il·lusionant” i apunta que, indubtablement, per arribar a captar el nombre de visitants cal pensar “en el turista de mitjana i llarga distància. Amb el que tens a prop no en fas prou. Et cal una massa crítica immensa per arribara aquestes xifres i això només s'aconsegueix si proposes una oferta atractiva”. No s'aventura a analitzar si oferir sis àrees temàtiques del món (Europa, Estats Units, Xina, Rússia, Índia i Brasil) serà efecte crida suficient perquè els turistes acudeixin des d'indrets remots a visitar-lo.

L'HOME.

L'operació Barcelona World ha estat lligada a tres bandes per l'empresari valencià Enrique Bañuelos, la Caixa i el govern de la Generalitat. Bañuelos és propietari de la companyia Veremonte (amb negocis al Brasil) i va ser icona de l'esclat de la bombolla immobiliària quan es va ensorrar la seva empresa Astroc. La mà dreta de Bañuelos a Veremonte és el tarragoní Xavier Adserà. Va ser Adserà qui, en la presentació del projecte, va assegurar que es construiria “el centre turístic més gran d'Europa”.

Fins i tot la tallada de cinta té data: el 2016. Salvador Anton desgrana un informe del Business Economics Research Associates (una consultoria de Londres especialitzada en la gestió de parcs temàtics) que diu que només el 2% de totes les iniciatives de parcs temàtics que es porten a estudi acaben en realitat.

El pòsit de Javier de la Rosa

La injecció de moral que han suposat per a la Generalitat les xifres presentades per Veremonte han convertit en aigua passada el disgust del govern en saber que Las Vegas Sands li donava carbasses i que, en lloc del delta del Llobregat, triava la Comunitat de Madrid per plantar el seu macrocomplex d'oci.

De la mateixa manera, més enllà de mostrar cert desacord pel nom escollit, les terres de Tarragona han reaccionat positivament a l'anunci de l'aterratge de Barcelona World. Més encara quan sembla fer aigües el projecte més il·lusionant que tenia el territori per a aquesta dècada: els Jocs del Mediterrani 2017.

La història tendeix a repetir-se, i si aquesta vegada el Barcelona World suplanta Eurovegas, fa 20 anys Port Aventura ja va tenir un paper similar quan Disney se'n va anar a París a fer el seu parc i va deixar plantats els terrenys que tenia compromesos al sud de Catalunya. L'empresari Javier de la Rosa, a través de l'empresa Gran Península, propietària de Tibidabo, va assumir les regnes del pla fins que, més d'hora que no pas tard, els seus problemes amb la llei van tornar a comprometre el projecte.

El periodista Roger Jiménez (exdirector adjunt de La Vanguardia) té publicat el llibre Las desventuras de Port Aventura, on analitza com es va gestionar Port Aventura. Preguntat pels perills que ara pugui esdevenir un cas igualment entrebancat, apunta que el dubte rau a “com es comportarà el principal accionista. És una persona que ha entrat i sortit dels negocis amb facilitat i ha deixat en la misèria els accionistes d'Astroc”, i llança un dubte a l'aire: “Podria ser un Javier de la Rosa bis, un home que es presenta com un salvador i acaba no salvant res.”

Per a Jiménez “les circumstàncies han canviat i la presència de la Caixa dóna ara garanties. No crec que pugui actuar de la manera desenfadada com va intervenir als anys noranta”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
estats units

El nen prodigi de les criptomonedes, condemnat a 25 anys de presó

barcelona

Lloguers impagables

Barcelona

Els lloguers dels ‘expats’

Barcelona
estats units

La xarxa social de Donald Trump es dispara un 54% en el seu primer dia en borsa

barcelona
ECONOMIA

Sabadell lidera l’acompanyament perquè les empreses no tanquin per manca de relleu

SABADELL
unió europea

La UE acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls mediambientals

barcelona

Ajudes per plantes de biogàs a les petites i mitjanes explotacions

vilobí d’onyar
estat espanyol

El govern espanyol compra un 3% de Telefónica a través de la SEPI

barcelona
TURISME

Més reserves per Setmana Santa i amb més antelació a la demarcació de Barcelona

BARCELONA