Diners
Entendre Basilea III
Els bancs espanyols no haurien de realitzar, en general, grans esforços d'adaptació per complir les noves regles marcades per Basilea III. Haurien d'acumular capital per uns 35.000 milions d'euros el 2019, quan entraran en vigor les exigències del nou acord de capital. D'aquests, es podran generar uns 20.000 milions mitjançant la retenció de beneficis
Per a comprendre el nou model de negoci bancari conegut com a Basilea III cal, primer, exposar una breu cronologia i contingut dels seus antecessors.
BASILEA I.
Basilea II.
Basilea III.
CONSEQÜÈNCIES.
El sistema bancari espanyol, en general, té recursos suficients per plantar cara als canvis reguladors que proposa Basilea III. En les seves carteres, els bancs tenen una xarxa de sucursals que podrien vendre. En els últims anys, algunes entitats s'han desprès de part d'aquests actius a fi d'aconseguir beneficis. En molts casos inclou la venda i posterior arrendament d'immobles per un període superior a 10 anys, amb opció de recompra (sales leaseback).
Els bancs espanyols no haurien de realitzar, en general, grans esforços d'adaptació per a complir les noves regles marcades per Basilea III. Haurien d'acumular capital per uns 35.000 milions d'euros el 2019, quan entraran en vigor les exigències del nou acord de capital. D'aquests, es podran generar uns 20.000 milions mitjançant la retenció de beneficis. Segons els experts, les caixes d'estalvi es veuran més afectades que els bancs, fet pel qual el procés de concentració es veurà més ampliat que actualment. El motiu principal obeeix que aquestes entitats disposen en els seus actius 25.000 milions d'euros de títols cotitzats a valor de mercat, encara que la seva titularitat és molt irregular, segons cada entitat. De qualsevol forma, si haguessin de desfer-se'n seria en un ampli espai temps –nou anys-, la qual cosa no suposaria, necessàriament, un fort impacte en les cotitzacions borsàries.
La filosofia dels ‘Basilees' i en concret la de Basilea III persegueix la finalitat de donar major preferència a oferir serveis propis d'aquesta activitat a purament de capital posat a risc. No obstant això, sorgeix un dubte: la ràtio del 7% pot semblar bona o dolenta, però tot dependrà de la qualitat dels actius, la valoració actual i la de realització, que sembla que passi de puntetes per l'acord.
Els problemes actuals que tenen les entitats financeres estan en l'actiu i no en els recursos propis. Com es tractaran els actius fora de balanç (subprime), derivats i altres productes sofisticats que van estar tristament tan de moda i van ser motiu d'abús?
