GIRONA
La taxa d’atur s’enfila al 12,47% a la demarcació el primer trimestre d’any
Mal inici d’any per a l’economia gironina. La demarcació tanca el primer trimestre del 2024 amb una taxa d’atur que s’enfila fins al 12,47% i suma 14.400 desocupats més. Segons recull l’Enquesta de Població Activa (EPA), sobretot, la sotragada més forta es dona als serveis, mentre que la resta de sectors remunten. Però tot i que la indústria, la construcció i l’agricultura generin ocupació, el saldo és negatiu perquè entre tots tres no eixuguen els llocs de treball que ha perdut el terciari; en concret, fins a 10.800 (conseqüència de la temporada baixa i la fi de la campanya de Nadal). Les dades de l’EPA també recullen que les comarques gironines van tancar el mes de març amb 52.300 persones que buscaven feina.
L’última enquesta, que aquest divendres ha fet públic l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i de la qual es fa ressò l’ACN, recull que l’economia gironina continua desaccelerant-se. Perquè entre gener i març la demarcació no tan sols ha destruït ocupació, sinó que ha incrementat –i molt– la xifra d’aturats.
A les comarques gironines, el primer trimestre d’aquest 2024 deixa 52.300 desocupats i una taxa d’atur que s’enfila fins al 12,47%. La diferència amb el desembre, aquí, és significativa. Perquè en tan sols tres mesos la demarcació ha arribat a sumar fins a 14.400 persones que busquen feina (l’any passat es va tancar amb 37.900 desocupats).
De retruc, la taxa d’atur ha arribat a enfilar-se més de tres punts percentuals, perquè el desembre va tancar al 9,29%. Per trobar un percentatge que la superi, cal remuntar-se fins al segon trimestre del 2021 (és a dir, en plenes restriccions arran de la pandèmia). En paral·lel, també s’han destruït llocs de treball. En concret, a la demarcació se n’han perdut 2.600 durant aquests tres mesos.
Segons recull l’EPA, a finals de març hi havia 367.300 ocupats a les comarques gironines. Al desembre, la xifra se situava en 369.900. I això, traslladat en percentatges, suposa que la taxa d’ocupació hagi reculat lleugerament (passant del 53,85% al 53,42%).
La sotragada, als serveis
Per sectors, aquell que ha viscut més la sotragada han estat els serveis. Conseqüència, en part, que s’està en plena temporada baixa i que, a més, aquí també s’hi suma l’acabament de la campanya de Nadal. Dels 263.600 treballadors que tenia el terciari gironí al desembre, a finals de març s’havia passat als 252.800. És a dir, que durant aquest primer trimestre del 2023, aquí s’han destruït 10.800 llocs de treball.
La situació que viu el terciari gironí, però, no es reprodueix a la resta de sectors. Perquè tant la indústria, com la construcció i l’agricultura tanquen el trimestre creant ocupació. En el cas del primari, entre gener i març ha guanyat 2.400 treballadors (dels 7.000 es passa als 9.400). I pel que fa a la construcció, n’ha sumat 1.100 més (de 28.300 a 29.400).
El que ha remuntat més, però, és la indústria. El sector va tancar el desembre amb 71.000 treballadors. A finals de març, aquesta xifra s’havia incrementat fins als 75.700. És a dir, que durant el primer trimestre del 2024 aquest sector ha creat 4.700 llocs de treball.
Tot i això, però, la suma dels tres sectors és insuficient per decantar la balança. Perquè entre tots ells no arriben a eixugar la destrucció d’ocupació que han generat els serveis.
