Economia

Esclat de la bombolla immobiliària: la crisi està servida

Economia

EXPLICA'NS EL TEU CAS A L'ADREÇA DE CORREU ELECTRÒNIC [email protected]

Des de fa uns deu anys que el terme bombolla immobiliària, és a dir, l'efecte de sobrevaloració dels pisos, és d'ús comú a l'Estat espanyol. La pujada de preus va assolir el seu punt més alt l'any 2004 i encara es va estirar durant dos anys, fins al 2006. Del 1996 fins al 2006 els preus dels pisos van pujar gairebé un 200% i aquell any el preu de l'habitatge es va veure sobrevalorat en un 30%. Però la bombolla ha entrat en crisi, i els seus efectes ja es noten en sectors com la construcció i l'immobiliari. A més, les famílies han de fer front a unes hipoteques cada cop més cares.

El maó com a inversió
Les causes de l'inici de la formació de la bombolla són diverses. Observadors d'aquest fenomen econòmic afirmen que la gran demanda del sector del maó va començar quan altres productes financers, d'inversió i d'estalvi, no eren prou atractius pel qui tenia líquid, sumat a un Euribor més que moderat i a uns preus del sòl desorbitats. Aquesta gran demanda va ser propiciada per l'augment de la immigració, pel repunt de natalitat per la descendència dels fills del baby boom, per les adquisicions de segones vivendes per part de la classe mitjana i per la falta de sòl.

Així els grans inversors, immobiliàries i promotors, van aprofitar la conjuntura del mercat i van començar a comprar i a construir, respectivament, a un ritme trepidant arribant, per exemple, a la construcció de 700.000 pisos l'any 2006. La demanda potencial va motivar uns i altres a apujar els preus en una progressió geomètrica, l'efecte més immediat de la qual ha estat finalment la disminució del poder adquisitiu dels petits propietaris i la consegüent suspensió de crèdits hipotecaris.

L'arribada de la crisi
Un cop el preu dels pisos ha tocat sostre ha començat una davallada que ha donat lloc a una situació que genera greus conseqüències econòmiques i socials tan a nivell quantitatiu com a nivell qualitatiu, començant per l'existència d'un mercat amb tots aquells pisos que no s'han pogut vendre fins ara i pels que no han pogut pagar els petits propietaris.

Una altra conseqüència és que l'Euribor continua pujant per fer front a la falta de liquiditat de les financeres però per altra banda dificulta encara més la capacitat de la gent per fer front a les hipoteques. A hores d'ara, per exemple, ja existeixen propietaris que estan pagant una hipoteca per sobre del valor actual del seu pis i augmenten les persones que s'acullen a la reunificació de crèdits per alleugerir les quotes mensuals que els suposen els seus deutes.
Un altre dels fenòmens que ha propiciat la crisi és l'augment dels particulars que s'acullen al concurs de creditors, l'antiga suspensió de pagaments, per evitar l'embargament. El deutor presenta una demanda davant el jutjat mercantil i s'inicia un procediment mitjançant el qual s'intenta reunir tots els creditors i renegociar el deute i la manera de pagar-lo. Així, només pel fet d'iniciar el procés s'atura qualsevol embargament (excepte el de l'habitatge si s'ha deixat de pagar la hipoteca) i interromp l'acumulació d'interessos de demora. La lentitud de l'administració afavoreix el deutor, ja que la resolució final pot trigar a arribar entre 4 i 5 mesos, temps en què el particular pot intentar recuperar la seva economia. A l'Estat espanyol s'han registrat 66 casos durant el primer trimestre de l'any 2008, un 230% més que els registrats l'any passat.

Igualment s'han acollit al concurs de creditors les immobiliàries més importants de l'Estat espanyol, Expofinques i Don Piso, amb oficines a tot l'Estat, davant la congelació del mercat de la compravenda de pisos i que portarà a l'atur milers de comercials, ja que només el 2007 es van tancar més de 600 oficines immobiliàries a l'Estat. Una altra immobiliària afectada ha sigut Habitat, que a principis de maig va presentar un expedient de regulació d'ocupació que afecta la meitat de la seva plantilla, uns 160 treballadors. També s'han vist arrossegats a la desocupació els treballadors de la construcció i els seus proveïdors. En breu s'hi afegiran treballadors del comerç en general per la caiguda de la confiança dels consumidors, és a dir, per la caiguda del seu poder adquisitiu i que està afectant, per exemple, les vendes d'electrodomèstics, que han caigut un 70% respecte a l'any passat. Catalunya va registrar un augment de 5.860 persones aturades al mes de maig, que en relació a l'atur interanual, el que va del maig de 2007 fins al maig de 2008, va suposar un increment del 24,69%.

El pitjor encara ha d'arribar
Tot aquest impacte en el creixement de l'economia és i serà important. L'aportació del sector de la construcció al Producte d'Interior Brut (PIB), sumada a la densitat industrial i de serveis lligats al sector immobiliari, pot suposar el 34%. L'ensorrament del sector perjudicarà seriosament l'economia de l'Estat.

Segons els experts, la situació empitjorarà i la bombolla, ara esquerdada, acabarà esclatant entre el 2010 i el 2011, quan l'oferta global d'habitatge nou i de segona mà adquirirà les quotes més altes, i la demanda se situarà en el seu punt més baix.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.