Fusió freda per a l'àrea de crèdit de les cooperatives agràries
El govern vol unir les entitats en una nova caixa rural L'ICCA injectarà 3 milions a la cooperativa de Castelldans, l'embrió del nou ens S'intenta guanyar volum per mantenir inversions i préstecs al sector
La reestructuració bancària ha arribat també a les seccions de crèdit de les cooperatives agràries. El govern ha pactat amb elles un nou decret que busca incrementar la protecció dels estalvis dels socis, garantir que els diners financiïn l'activitat agrària i incentivar la seva unió per guanyar volum.
Les seccions de crèdit no són bancs ni caixes ni subjectes a controls del Banc d'Espanya, però actuen com a entitat financera. N'hi ha 118 a Catalunya, que mouen dipòsits per un valor de 600 milions d'euros. El 70% són de les comarques tarragonines, el 24% són lleidatanes i el 6% se situen a Barcelona. Gestionen els fons de 45.000 socis i s'encarreguen de finançar les inversions d'aquestes entitats agràries. Són un cas singular i nostrat de l'economia catalana.
La nova regulació inclou una segona part, com ja va publicar aquest diari. Es tracta de crear una caixa rural catalana, és a dir, fusionar o associar aquestes entitat financeres de les cooperatives sota un sol paraigua i marca. Com una fusió freda. Cadascú podria mantenir el seu nom original i el seu àmbit d'actuació, però la marca comercial seria comuna i els fons també. L'opció consensuada és fer servir la Caixa Rural Sant Fortunat de Castelldans (Garrigues), amb una oficina, quatre empleats i l'única cooperativa de crèdit catalana juntament amb la Caixa de Guissona, propietat de la CAG.
Castelldans rebrà una injecció de 3 milions d'euros de l'Institut Català de Crèdit Agrari (ICCA) per capitalitzar-se i poder tenir àmbit autonòmic. L'ajut oficial s'anirà eixugant a mesura que les seccions de crèdit es vagin incorporant a Castelldans. Prudenci Viadiu, director de la Caixa Rural d'aquest poble garriguenc, explicava que “l'important és garantir la viabilitat de les entitats i seguir invertint pels socis i pel sector i, per fer-ho, cal que guanyem volum”. Viadiu elogiava la salut financera de les seccions de crèdit, però creu en el nou projecte i més en un moment com aquest, convuls per al món financer.
Ferran Sicart, director de Política Financera del govern, espera que a finals d'any entre 4 i 6 seccions ja s'hagin adherit a la nova caixa rural catalana. Sicart afegia que l'associació serà voluntària i qui ho faci integrarà els seus actius i passius a la nova entitat, però “sempre amb l'objectiu de seguir amb la seva vocació: donar suport a la inversió i el crèdit del sector agrari”.
LES XIFRES
Noves normes després d'Almenar
La reforma del decret que regula les seccions de crèdit busca limitar la presència dels “socis col·laboradors” a un màxim del 30% del saldo. L'excés d'aquests clients que no són socis de la cooperativa i utilitzen la secció com a caixa o banc pot suposar un risc per a l'entitat si aquesta té problemes de viabilitat.
També es pretén que la secció de crèdit no sigui l'activitat principal de cooperativa i que mantingui la seva vocació d'eina financera dels socis i l'activitat agrària. Per això, els ingressos corrents de la secció de crèdit no podran superar el 50% dels ingressos corrents totals de la resta de seccions. Una altra novetat és que el passiu no podrà superar més d'11 vegades els recursos propis, és a dir, el 9,02%, mentre que fins ara era del 5,26%.
Aquests i altres requisits han de ser exigibles d'aquí a quatre anys. Tot i que les noves normes no s'han fet per cap cas en concret, la crisi de la cooperativa d'Almenar, Copalme, ha alertat el sector.
A Copalme, centenars de clients de tota la vida tenen els seus estalvis i pensions bloquejats per la crisi de l'entitat. Amb ajut públic podran recuperar-ne la meitat.
