CaixaBank no descarta fusions a l’Estat però no les veu a Europa

El president de CaixaBank, Jordi Gual, va assegurar ahir que, de moment, no hi haurà fusions bancàries paneuropees –com desitjaria Brussel·les– per raons “reguladores”, però sí que podria haver-n’hi alguna més a l’Estat espanyol. “És possible” que hi hagi més fusions o adquisicions a l’Estat, malgrat la gran concentració que ja ha tingut lloc, perquè aquestes operacions poden ser una via perquè les entitats que ho necessitin millorin la seva rendibilitat, va explicar Gual en una trobada financera organitzada per KPMG i Expansión que recollia l’agència Efe. Gual va defensar que “és cert que amb les fusions es pot guanyar en economies d’escala i estalviar costos, entre altres avantatges, però també et distreus molt, en haver d’incorporar equips provinents d’altres cultures.

Els tancaments de sucursals permeten adequar la xarxa a les necessitats de la banca actual, cada vegada més digital i als gustos i desitjos dels seus clients, va explicar, i va recordar que continuen tirant endavant el seu pla de disposar el 2020 de 600 oficines Store (més grans, amb horari més ampli i enfocades a l’assessorament i l’atenció personalitzada al client). Gual va renovar el compromís de l’entitat amb la inclusió financera, malgrat aquests tancaments de sucursals, i va assegurar que continuarà sent present als pobles de més de 10.000 habitants i al 94% dels de més de 5.000 habitants, i també “a tots els pobles que ho necessitin”.

Així mateix, va lamentar que en els tests d’estrès que es fan cada any a la banca es comparin els nivells de capital de màxima qualitat CET1 de cada entitat, ja que, segons el seu parer, s’hauria de comparar el nivell de capital de cadascuna amb el que els exigeixen les autoritats de supervisió a títol individual. Tant CaixaBank com la banca espanyola estan en la mitjana europea en termes de solvència, però la pressió impedeix, va defensar, a algunes entitats acumular capital.

El president de CaixaBank va criticar que les autoritats hagin mantingut el cost del capital en els mateixos nivells que abans de la crisi, malgrat que la banca ha aconseguit elevar molt els seus nivells de capitalització els últims anys i el risc del sector ha millorat, per la qual cosa va demanar “estabilitat reguladora” en aquest aspecte. Sobre els baixos tipus d’interès i l’efecte que tenen en el negoci, va assegurar que l’entitat ja ha treballat abans amb tipus baixos i ha pogut mantenir la rendibilitat per damunt del cost del capital, ja que tenen els mecanismes necessaris per aconseguir-ho.