La Borsa
Més valors
Economia

MANUELA BOSCH

PROFESSORA DE MATEMÀTICA ECONÒMICA, FINANCERA I ACTUARIAL DE LA UB

“Totes les reformes pretenen reduir la quantia de les pensions”

Poder treballar un parell d’anys més no fa mal si es té salut, i seria positiu per a la Seguretat Social
Una Catalunya independent no tindria assegurades les pensions si no es canviés el sistema
Estaria molt bé que tothom pogués saber el que cobrarà abans de jubilar-se, s’esvairien rumors
Un altre element clau perquè la Seguretat Social no tingui pèrdues és apujar els salaris
Per mantenir la quantia de la pensió cal que el mercat laboral vagi bé i que disminueixi l’atur
L’INE i l’AIReF donen una projecció creixent d’entrada de migrants per als propers anys

Manuela Bosch diu que les reformes relacionades amb les pensions tenen com a objectiu pagar menys al pensionista. Diu que l’augment salarial estimularia l’economia i aportaria més ingressos a la Seguretat Social.

És inevitable que els pensionistes cobrin menys?
Hi ha hagut dues reformes recents, la del 2011 i la del 2013, en què ja hi havia un component de disminució. Un cop desenvolupada la reforma, acabarà donant determinats decrements en les pensions.
Per què creu que es reduirà aquesta xifra?
La primera reforma, que era paramètrica, retocava l’edat de jubilació. Per a una gent es manté als 65 anys i per a una altra passa als 67. En aquest cas, es cobra menys temps, però la quantia no es toca. Però hi ha programades reformes que per determinar la base reguladora, que és un dels factors per calcular la pensió, es minimitza el total a percebre com és el cas d’utilitzar 25 anys per al càlcul, en lloc de fer-ho en 15, com abans. També es necessiten més anys cotitzats per tenir el 100%, fet que també afecta la quantia a determinar. Així mateix, es penalitza la gent que es jubila anticipadament. Tot i que caldrà veure si la decisió la pren l’usuari o bé és forçada. Tampoc s’ha entrat a aplicar el factor de sostenibilitat, que en realitat s’havia d’aplicar aquest 2019. Aquest era un factor que s’aplicava a la quantia en el moment de determinar la pensió i que depenia de l’esperança de vida. Aquest factor disminueix la pensió. Totes les reformes estan pensades per reduir la quantia de la pensió.
Quines solucions veu per mantenir les pensions?
Des del meu punt de vista, el que és important és que el mercat laboral vagi bé, que baixi més la taxa d’atur, que encara està per sobre del 14,4% a l’Estat. L’altre element clau és que els salaris siguin competitius, més elevats. Si els salaris són més alts és evident que es cotitzarà més, perquè la base de cotització serà més alta i tot això portarà també que el mercat funcioni més bé i hi hagi més afiliats a la Seguretat Social. Si l’economia va bé, tot millora.
Més migrants no ajudarien a recaptar més?
Aquí vam viure l’època bona, quan van entrar, però també coneixem bé l’època dolenta, durant la crisi. Les projeccions que ha fet l’INE i l’AIReF donen una previsió creixent de migrants. Si hi ha més gent, també hi ha més afiliats a la Seguretat Social, més ingressos, tot millora. Ara bé, crec que no només s’ha de mirar des d’una única perspectiva, sinó des de diversos aspectes alhora.
Com allargar l’edat de jubilació, per exemple?
Crec que aquesta mesura està bé. Ara la qualitat de vida és millor. Molts metges diuen que no només s’ha de mirar l’esperança de vida, que ha millorat, sinó l’esperança de vida sana. Crec que poder treballar un parell d’anys més no fa mal si es té salut, i això millora la sostenibilitat del sistema.
La despesa de la Seguretat Social per pagar la pensió del gener ha estat la més elevada des del 2008. Creu que és inevitable servir-se de les partides pressupostàries?
Si no, no surten els números. Sort que ara s’han incrementat una mica les afiliacions, però haurem de veure quins ingressos suposen aquestes altes. Augmentar el nombre d’afiliats és important, però també l’import pel qual cotitzen. Mentrestant, s’haurà d’anar agafant dels pressupostos. Una de les propostes és que, mirant el que es cotitza per contingències comunes, que és el que genera després la prestació de jubilació, es podria apujar una mica, però d’altra banda es disminuiria la cotització per atur. Tanmateix, caldria veure com ho veuen els sindicats. Una altra proposta podria ser que la jubilació efectiva, que ara és als 62 i escaig, s’allargués una mica més.
Si l’atur fos molt baix i el salari més alt, la sostenibilitat de la Seguretat Social estaria garantida?
Sí, però no se solucionaria tot. Ajudaria molt, és cert. Cal complementar diverses coses. Allargar la vida de la jubilació real estaria bé i allargar la jubilació ordinària també seria una bona mesura. Treballar dos anys més –si no són condicions molt dures- segur que repercutiria positivament en el sistema.
Alguns estudis diuen que el 2050 els pensionistes cobraran un 50% menys.
Molts estudis diuen que la taxa de reemplaçament -que és el percentatge que suposa la teva pensió respecte al salari últim-, que se situa a una mica més del 80%, anirà baixant. Es diu que se situarà entre el 50-60%. Si la pensió és més petita, és evident que respecte del sou disminuirà. Jo, però, soc una mica crítica amb la taxa de reemplaçament.
Per què?
Si una persona es jubila ara i respecte al seu salari li queda un 80%, és bastant real. Si es jubila un directiu, com que anirà per pensió màxima, la seva pensió respecte al seu salari no serà 80%, sinó que serà un 40-50%. Totes questes taxes es miren des del punt de vista de mitjanes, però mirar-ho així és una mica trampós. En l’àmbit europeu hi ha països que tenen la taxa de reemplaçament més baixeta, però els salaris mitjans són més alts. Conclusió: les pensions són més altes. D’aquí a un temps, baixarà la taxa de reemplaçament perquè la pensió baixarà, però crec que el problema ja el tenim ara.
No és una mica pessimista?
Per exemple, el desembre del 2017 la pensió mitjana entre el règim general i el dels autònoms se situava al voltant dels 900 euros bruts. Però molts cobren menys de 400 euros. Veiem que un 54% de la població té salaris inferiors als 900 euros, i són pensions brutes. És veritat que els que ara entren a la jubilació cobren pensions més altes que les pensions de jubilats de fa deu anys. La conclusió és que són pensions molt baixes. I a més no són sostenibles. El sistema de pensions actual no és boiant, ni en sostenibilitat ni en adequació de quanties. Sort que el fet d’incrementar el salari mínim interprofessional ajudarà una mica per la part de l’adequació, però repercutirà en com s’ha de pagar l’augment.
Pensa que la gestió que ha fet el PP mentre ha estat al govern de l’Estat ha tingut a veure amb el fet que la guardiola s’hagi buidat tan ràpidament?
Hi ha molta gent que diu que l’època bona per fer guardiola era abans del 2000, quan encara hi havia excedent. El fons es va constituir perquè en cas d’anar maldades es pogués estirar. És lògic que el PP hagi tirat del fons de reserva durant una crisi tan llarga. Ho hauria fet qualsevol altre partit.
Si Catalunya fos independent estarien més assegurades les pensions?
No. Amb el sistema que tenim no variaria gaire. Una altra cosa seria que, amb la independència, es canviés l’actual sistema de finançament de la Seguretat Social. Aleshores se’n podria parlar. El sistema que tenim ara és un sistema de repartiment. Això vol dir que amb el que recaptem aquest any paguem els pensionistes d’aquest any.
És important que una persona sàpiga què cobrarà abans de jubilar-se?
Estaria molt bé que tothom conegués com calcular la pensió, estalviaria malentesos.

L’obsessió per les pensions

R. R.

Manuela Bosch Príncep és doctora en ciències econòmiques i empresarials i actuària d’assegurances per la Universitat de Barcelona. Com a professora titular està especialitzada en la docència de matemàtica financera i en la previsió social. És membre del grup d’investigació consolidat per la Generalitat de Catalunya Actuarial and Financial Modelling i de la Càtedra ICEA-UB d’Assegurances i Fons de Pensions. Forma part del grup de pensions del Col·legi d’Actuaris de Catalunya. En el camp de la recerca, se centra en les pensions públiques i privades. Li agrada viatjar, cuidar les oliveres centenàries de la família per fer oli verge extra de qualitat –i alhora ajudar a conservar el patrimoni natural– i li encanta fer melmelades casolanes i escoltar òpera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
turisme

Nou catàleg de Costa Brava Verd Hotels

societat

Taller a Girona sobre dieta i emocions

L’atur baixa en 4.800 persones a Catalunya durant el primer trimestre i se situa en l’11,64%

barcelona

Un de cada quatre accidents laborals mortals es produeix en els desplaçaments

barcelona

Els sindicats criden a la mobilització l’1 de maig

barcelona

Eurekakids obre el seu primer local a Bòsnia

RIUDELLOTS DE LA SELVA

Tradeinn, entre les firmes europees que més creixen

CELRÀ
laboral

Concentració a CaixaBank

turisme

La Fundació Jordi Comas organitza una jornada