Amb marxa curta, però sense desaccelerar
L’economia catalana creix malgrat el relat que ha creat el govern espanyol aprofitant el canvi de seu social que han fet diverses empreses
Algunes inversions, però, s’ajornen per la incertesa política
A mesura que Catalunya ha anat fent passes decidides cap a l’estat propi, l’Estat espanyol ha anat desplegant el seu arsenal. Al segle XXI, a l’Europa de la Unió, en els enfrontaments entre estats –en aquest cas, entre un que ho és i un altre que aspira a ser-ho–, es fan servir eines diferents de les pròpies d’un conflicte bèl·lic. A hores d’ara, l’Estat les ha fet servir totes; la darrera, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, a partir d’una interpretació més aviat poc constitucional del redactat, com han destacat especialistes en dret constitucional des de dissabte passat.
En aquest context, una eina decisiva per derrotar el rival és l’economia. Espanya va començar fa mesos l’escanyament econòmic de la Generalitat. Si bé la “gestió selectiva”, entre d’altres, del fons de liquiditat autonòmic ha disminuït la capacitat de maniobra del govern català, no ha tingut efectes sobre la ciutadania. Tot i que això formava part de l’estratègia del PP: generar por als catalans per tal que retirin el suport al govern del país.
Arribats a aquest punt, i en reduir-se la distància entre la legalitat espanyola i la nova legalitat de la futura república catalana, el govern estatal ha mobilitzat les forces de l’Íbex 35 per generar inseguretat i fer créixer entre la població catalana el sentiment que la independència ens portarà a la ruïna.
El canvi de seu social de les grans corporacions catalanes, que no és el mateix que la marxa d’aquestes empreses com s’ha dit erròniament, tampoc ha aconseguit, però, que els catalans retirin el suport al projecte sobiranista. És cert, però, que el diner és poruc, i el clima creat pel govern espanyol ha frenat algunes inversions a Catalunya fins que la situació no es clarifiqui. Això ha afectat, lògicament, les perspectives de creixement de l’economia –de la catalana, però també de l’espanyola!–, que ha optat per posar una marxa curta i reduir la seva expansió, però ni s’ha aturat ni està retrocedint. Les dades reflecteixen qui diu la veritat i qui menteix.
“«No estamos tan mal»”
A la vicepresidència econòmica del govern de Catalunya estan tranquils, per bé que alerten que “és temerari donar dades que no són robustes” i acusen el govern espanyol de “crear inestabilitat econòmica”. Recorden, des de la conselleria d’Economia, que les dades oficials d’inversió només arriben fins al juny i les del turisme, fins a l’agost. Abans, en qualsevol cas, que cap empresa anunciés el canvi de seu social. La Generalitat reprova les declaracions de Soraya Sáenz de Santamaría, ja que “poden perjudicar moltes persones en diversos sectors econòmics”, i recorda que “no és seriós que un govern comenti dades que no estan tancades”.
Pel que fa a la inversió a Catalunya, la vicepresidència catalana posa en relleu que l’Estat espanyol juga amb les dades. “Si bé és cert que la inversió estrangera directa cau un 10% a Catalunya mentre que a Espanya puja durant aquest segon trimestre, no es pot amagar que durant el primer trimestre de l’any ha augmentat un 67% en comparació interanual. En el mateix període, l’espanyola ha crescut un 64%.”
Encara més: si en lloc de fixar-nos sols en un trimestre analitzem les dades semestralment, veiem que a “Catalunya ha augmentat un 21% la inversió estrangera directa, percentatge que converteix el primer semestre del 2017 en el millor de la sèrie històrica.” L’increment a Espanya és del 34%.
Per a la conselleria catalana d’Economia, la conclusió és que, “durant la primera meitat de l’any actual, la inversió estrangera és molt fluctuant. Cal tenir en compte que la inversió estrangera directa creix de manera ininterrompuda a Catalunya des del 1993, i registra uns resultats excepcionalment bons els anys 2015 i 2016, amb més de 5.000 milions d’euros d’ingressos anuals en cadascun d’aquests exercicis.”
I encara una prova més que les dades sempre estan de la banda de qui les fa servir: si s’observa el creixement acumulat dels últims quatre trimestres, dos del 2016 i dos del 2017, Catalunya creix un 47,5%, molt per sobre del 18,4% que creix Espanya.
Tots els índexs, en positiu
Més dades per ser optimistes i per demostrar que el procés polític pacífic que es viu a Catalunya no afecta negativament la nostra econòmica. L’índex de producció industrial creix un 6,8% al Principat, mentre que a Espanya només ho fa un 2,2%. El nombre d’afiliats a la Seguretat Social –un bon indicador de l’ocupació real al país– va augmentar al setembre un 5% a Catalunya, mig punt més que a Espanya. També les dades d’exportació són positives. A l’agost van créixer un 8,3% respecte al 2016 i l’increment acumulat de gener a agost ha estat del 8,8%. A hores d’ara, les exportacions, que arriben als 46.000 milions d’euros, suposen una quarta part de tot el volum del conjunt de l’Estat espanyol. Aquest ritme exportador és superior al dels països de l’entorn (França, Itàlia i Alemanya) i també està per sobre de la mitjana de la UE.
L’únic índex que ha experimentat una evolució a la baixa, aquí i a Espanya, és el de la confiança empresarial del quart trimestre, que revela un retrocés respecte al trimestre anterior del 2,2% a Catalunya i de l’1,1% a Espanya.
El turisme, a l’alça
I no només tenim més turistes que el 2016, sinó que també fan més despesa a Catalunya. L’avenç és molt notable: un 13,2% més al Principat i un 14,2% a tot l’Estat.
Les pimes catalanes, tranquil·les
Tot i aquesta petita espantada, més cosmètica que real, durant el 2016 i en els primers mesos del 2017 ha crescut el nombre d’empreses inscrites en el registre mercantil. El 2016 es va tancar amb l’increment percentual més alt d’empreses registrades des del 1994 a Catalunya, un 18,6%. I, pel que fa a la primera meitat del 2017, el nombre de societats creades és el més elevat (si n’excloem el 2016) des de l’inici de la crisi.
Tal com recull un ampli informe de la conjuntura econòmica de Catalunya avui i de les possibilitats que tindria una Catalunya estat que s’ha fet arribar a tot el cos consular amb seu al país, la confiança econòmica en el Principat és molt alta. En són una prova les operacions de capital de risc, que són aquelles destinades a projectes empresarials més innovadors i amb més capacitat de creixement. El 2016, Catalunya va concentrar el 31,2% de la inversió estatal de capital de risc. En números absoluts: 125,8 milions d’euros.
A la vicepresidència d’Economia catalana ho tenen molt clar, i així ho expliquen arreu: “No hi ha cap motiu perquè les empreses marxin de Catalunya; no hi ha factors econòmics ni d’inseguretat jurídica.” I van més enllà quan afirmen que, “en una Catalunya estat, el marc normatiu i laboral es preveu més favorable i proper a les necessitats del teixit empresarial”.
El canvi de seus socials, tal com confirma la vicepresidència, “té un impacte més psicològic que real”, perquè els serveis centrals, les persones i les instal·lacions no es mouen. Gairebé no hi ha canvis en la recaptació impositiva ni afecta el PIB de l’economia catalana.