Música

El disc

Joan vallès

Retorn al planeta Pixies

El grup de Frank Black treu el primer disc amb material nou després de 23 anys d'inactivitat discogràfica

El planeta Pixies ha llançat Indie Cindy, el primer satèl·lit amb material nou en vint-i-tres anys. Un llarg període d'hibernació, sobretot si es té en compte que ja fa deu anys que el grup va reaparèixer als escenaris i que en dues ocasions van tornar als estudis de gravació. Però van fracassar i la baixista Kim Deal va abandonar el grup. Suposo que la pressió d'enfrontar-se a un llegat tan impressionant com el seu deu ser difícil. I ho és no solament pels quatre àlbums que van gravar entre 1988 i 1991, que també, sinó perquè van aconseguir trencar amb l'ensucrament musical que en aquells moments dominava la indústria discogràfica i estendre el seu discurs. Aquest es va gestar a partir de cançons curtes i directes que parlaven d'ovnis, malalties mentals, incestos... i que unes vegades estaven embolcallades amb un so agressiu i d'altres amb una melodia pop. Van sorprendre i van generar el pòsit que després esdevindria l'indie-rock i el grunge.

No concebut com a unitat

Indie City és un disc irregular. De fet, no és un treball concebut com a una unitat sinó que recull els dotze temes que el grup va llançar entre el setembre de 2013 i el març d'aquest any en tres EP. Però té moments brillants. Només escoltant els primers acords de Whats Goes Boom ja et transporta cap al 1991 i a Trompe le Monde. Sembla com si no hagués passat el temps. I és que els Pixies han volgut apostar sobre segur. Han tornat a comptar amb Gil Norton, el mateix productor que a Doolittle i Bossanova tant bé va saber ajustar els crits de Black Francis, la guitarra surfera de Joey Santiago amb les melodies vocals de Kim Deal i que a Trompe le Monde ja va apostar per un so més agressiu. De tot una mica hi ha en el nou disc. Magdalena 318 i Jaime Bravos són els temes més reconeixibles de l'univers Pixies, juntament amb Bagboy, on s'atreveixen a utilitzar una caixa de ritmes mentre Black Francis recita acompanyat d'uns cors marca de la casa, i Indie City, estructurada amb el loud quiet loud.

No s'obliden del pop, amb Greens and Blues i sobretot Ring the Bell. Però n'hi ha d'altres que no estan a l'altura del mite. Blue Eyed Hexe no desentonaria en el repertori d'un grup heavy i d'altres com l'èpica Silver Snail, i les insulses Andro Queen i Another Toe in The Ocean s'allarguen fins a l'avorriment. Quan les escoltes es troben a faltar aquelles càpsules energètiques en què en un minut i mig ho tenien tot dit.

INDIE CINDY
Pixies
Discogràfica: Pixiesmusic / PIAS


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia