Cinema

opinió

No només la joguina de Gerwig és la gran perdedora

En la competència entre Oppenheimer i Barbie, estrenades al mateix temps l’estiu passat, la pel·lícula dirigida per Greta Gerwig ha obtingut millors resultats comercials, però, com s’anunciava, els Oscar han acabat de donar la victòria en la temporada de premis a l’aproximació de Christopher Nolan a la figura turmentada del científic que va contribuir decisivament a la creació de la bomba atòmica. Els set guardons a Oppenheimer (entre els quals, al millor film, a la direcció i a les interpretacions masculines: el hieràtic Cillian Murphy i un formidable Robert Downey Jr.) tenen com a contrapunt el fet que Barbie només n’ha obtingut un per la cançó original.

Després del caprici de l’any passat, en què els acadèmics de Hollywood van premiar sense mesura Tot a la vegada a tot arreu, s’ha reconegut una pel·lícula en la solida tradició del cinema estatunidenc que, a través d’una personalitat complexa, aborda episodis foscos i culpables de la política del país. La joguina intel·ligent de Gerwig, tan aplaudida com discutida pels feminismes, ha sigut bandejada sense contemplacions i, en la seva particular disputa amb una altra nominada suposadament abanderada de l’alliberament de les dones, també ha perdut contra Pobres criaturas: la pel·lícula del grec Yorgos Lanthimos no només s’ha endut tres Oscar ornamentals, sinó que Emma Stone s’ha imposat a altres actrius que igualment ho mereixien, entre les quals, la meravellosa Lili Gladstone de Los asesinos de la luna. Sense concedir-li cap premi, els Oscar també han culminat el menyspreu a la pel·lícula amb la qual Martin Scorsese aborda uns fets gravíssims que han ocupat una nota a peu de pàgina en la història dels Estats Units: a l’Oklahoma de primers del segle XX, van ser assassinats diversos membres de la tribu dels osage enriquits amb el petroli trobat en unes terres donades per dolentes. Els Oscar mai no han sigut generosos amb Scorsese i els EUA encara deuen tenir molt per fer respecte al racisme i la cobdícia capitalista, dos pecats fundacionals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.