Arts escèniques

Sondheim antològic

Un concert en el Grec, amb quaranta músics i vuit solistes, fa un repàs a l’obra del compositor que va renovar el musical i que celebrava les versions en català

Bieito, Gas i Bozzo van catapultar els musicals de Sondheim a Catalunya

Aquesta nit, es tanca el cercle que es va obrir el 2019, quan es va plantejar la possibilitat de fer un homenatge a Stephen Sondheim (1930-2021). La pandèmia ho va frustrar, però avui serà la data, quan fa pocs mesos que el compositor que va revolucionar la manera de compondre els musicals va morir a Connecticut. Serà un concert únic en què sonaran la majoria dels temes traduïts al català. L’actriu i traductora Roser Batalla, que cantarà en aquesta actuació, recorda que Sondheim es va interessar per les traduccions quan va venir a Barcelona a veure l’adaptació de Sweeney Todd, el 1995: poc acostumat que el traduïssin i que sempre va rebutjar establir franquícies que uniformessin les produccions de cada títol arreu del món, volia que les obres “estiguessin vives”. Avui, sí, es produirà l’homenatge de Barcelona (una ciutat que ha programat històricament molt Sondheim) amb un amfiteatre que fa setmanes va exhaurir localitats. “Aquest era el moment de fer-ho”, remarcava, en la presentació del concert fa uns dies, Cesc Casadesús, director del Grec.

A Sondheim night music juga amb vàries generacions de cantants. Amb la direcció musical de Xavier Torras (que porta la batuta davant la Popss Symphony, de 40 intèrprets) i la direcció escènica d’Alejandro de los Santos i Diego Rodríguez, té vuit solistes. De diferents generacions, són veus contrastades en el musical i algun també ha participat en produccions professionals del mateix Sondheim. A més de Roser Batalla (Sweeney Todd), Dulcinea Juárez i Lydia Fairén (Company), Toni Viñals (Marry me a little), Jan Forrellat (la lletra de West Side Story és de Sondheim), Frank Capdet (que estarà en el cartell de Golfus de Roma que s’estrena al setembre al Condal), Xènia Garcia i Pitu Manubens.

Gràcies al fet que s’han representat molts musicals de Sondheim a Catalunya, els directors d’escena han volgut aprofitar aquelles versions que van fer Roser Batalla, Roger Peña, David Pintó, Albert Mas-Griera, Daniel Anglès, Joan Vázquez, Marc Gómez i Jaume Subirana. Són temes que s’han pogut veure a l’escenari o que s’han traduït i que no han sortit fins ara del calaix de l’adaptador. A Sondheim night music fa un picada d’ullet al cartell d’A little night music, de Sondheim mateix.

A Catalunya, directors com ara Mario Gas (Golfus de Roma, Sweeney Todd, A little night music, Follies), Calixto Bieito (Company), Ricard Reguant (Assassins), Toni Martin (Marry me a little)i companyies com ara Dagoll Dagom (Boscos endins) van permetre que Sondheim sonés en directe. Aquesta mateixa temporada, s’ha pogut veure l’adaptació d’Antonio Banderas sobre Company a l’Apolo.

Sondheim és un autor que posa reptes contínuament als músics i als cantants perquè no es conforma amb una única melodia. Ho certificava Xènia Garcia en la presentació, quan aclaria: “Són complicats de cantar, però Sondheim t’ho posa molt fàcil a l’hora de transmetre.” Per Capdet, en canvi, Sondheim “és el nostre Shakespeare, ha estat capaç de construir uns personatges que estan molt a prop del ciutadà comú occidental amb què ens podem identificar”.

Barcelona, als anys noranta (en part gràcies títols com ara Sweeney Todd i Germans de sang), va ser una de les portes d’entrada de Sondheim a Europa. Dagoll Dagom ho certificaria amb Boscos endins (Into the woods), el 2007 al Teatre Victòria. En realitat, Sondheim va deixar d’estrenar a finals dels anys noranta. Va fer algun intent, sense sort –Bounce (2003)–, i va acabar revisant totes les seves composicions, que no s’han deixar de representar. Aquestes partitures es nota que tenen temps, però continuen ben vives, aclarien els directors d’escena.

Ha estat venerat pels amants del musical i pel sector artístic, recordava en la necrològica que va publicar aquest diari el 28 de novembre passat el director Joan Lluís Bozzo. Tothom el considera el renovador del teatre musical des dels anys cinquanta i, tot i que alguns l’emparentaven amb l’òpera, ell sempre insistia que la seva partitura era per al teatre musical.

Mario Gas ha estat el qui ha insistit més amb aquest compositor a Catalunya. Sweeney Todd, protagonitzat per Constantino Romero i Vicky Peña (1995), consta com un dels èxits del teatre musical a Catalunya. Segons recordava Gas en la necrològica, Sondheim posava la producció catalana “entre les tres millors produccions de la seva carrera”. Van provar de repetir l’aventura amb A little night music, estrenada en el Grec i fent temporada al Novedades amb la majoria de l’equip artístic anterior. Gas va tancar la seva etapa dirigint el Teatro Español produint Follies (que es va representar en el Festival de Peralada el 2012).

Per a la funció d’aquesta nit, no hi ha cap idea dramatúrgica, aparentment. S’ha dividit el repertori (una trentena de temes) en tres blocs, en què apareixeran cançons conegudes de Sondheim, però també d’altres de puntuals desconegudes o aportacions al cinema i la televisió de Sondheim. Confien que el títol trobi continuïtat en festivals o, fins i tot, en una sala a Catalunya.

LA DATA

1995
Sondheim
va venir a Barcelona per veure l’adaptació de ‘Sweeney Todd’ i va recórrer la ciutat fins a la matinada.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.