Amb una concepció, possiblement, més pròxima al plantejament d’un programa per a un festival d’estiu que no pas pròpiament de temporada, el matrimoni format per Sir Simon Rattle, debutant al Liceu com a pianista, i la mezzosoprano Magdalena Kožená va aterrar al Liceu per plantejar una deliciosa i altament musical Soirée.

La parella va disposar d’un potentíssim ensemble instrumental (quartet de corda, flauta i clarinet) per a un programa centrat en Ofèlia, aquest personatge femení que ens porta implícitament a la sempre espinosa qüestió del suïcidi. És per això que aquest personatge shakespearià és més que un personatge i esdevé un veritable arquetip al qual el programa, d’una manera tan implícita com explícita, ens apropava. No descobrirem ara que la mezzo txeca és una de les grans veus del panorama musical amb una línia de cant que mai deixa indiferent i que sempre està disposada per a l’aportació pròpia. I aquest és un aspecte, certament, interessant.

En una tendència interpretativa general que ens porta, tantes vegades, a la uniformització i el convencionalisme, escoltar Kožená és sempre una experiència musical que pot tenir diferents nivells d’intensitat. I com a mostra el Morgen de Richard Strauss, que va cloure el concert, on es va produir, a la fi de la interpretació, un d’aquells silencis que expliciten el que s’ha acabat d’escoltar.

Temps va haver-hi per gaudir de Rattle com a pianista amb uns plantejaments que, en més d’una ocasió, ens van recordar el seu art com a director d’orquestra. Amb la presència d’excelsos musicals, la vetllada serà recordada per una Soirée d’alta intensitat musical. De les de veritat.