El misteri del tenor gironí que va desaparèixer

El tenor Amador Famadas i Blanxart (Girona, 1889 - Barcelona, 1962) va aconseguir força anomenada, fins i tot a nivell internacional, durant els anys deu, vint i trenta del segle XX. “El rei dels tenors”: així l’havien arribat a qualificar en alguna ocasió. El 1936, l’any de l’inici de la Guerra Civil, el tenor gironí va oferir el seu últim concert i després el seu rastre va desaparèixer.

Quan Pau Saavedra (Figueres, 1973), tècnic d’arxiu al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona, va trobar el personatge d’Amador Famadas mentre elaborava les efemèrides que publica diàriament al seu web l’arxiu gironí, hi va veure de seguida una gran història. Saavedra l’ha convertit en un llibre, no una biografia de Famadas, sinó una novel·la autoeditada i titulada El darrer cant d’Amador Famadas (Círculo Rojo), en què els fets de la vida del cantant es combinen amb la recerca que porta a terme per fer-ne una biografia, no ell mateix, sinó una espècie d’àlter ego seu, que narra els fets en primera persona, mentre volta amb els seus propis problemes per escenaris reals, diürns i nocturns, de la Girona actual.

“La primera vegada que vaig veure escrit el nom d’Amador Famadas va ser al Diario de Gerona del 20 de novembre de 1912. El paràgraf deixa així: «Mañana debe debutar en el gran teatro del Liceo, de Barcelona, con la ópera del maestro Verdi ‘Un ballo in maschera’ nuestro paisano el joven tenor Amador Famadas».” També va actuar al Teatro Real de Madrid i, posteriorment, ho va fer també sovint en diferents escenaris italians i, com a membre de la San Carlo Opera Company, també als Estats Units. De tornada a Catalunya, entre el 1931 i el 1933 va participar en diverses produccions al Liceu, entre les quals l’estrena de l’òpera Neró i Acté, de Joan Manén. Tot i que Famadas no va destacar mai per la seva posició política durant la Segona República, va acabar sent víctima de les depuracions indiscriminades de la dictadura, que el van condemnar a l’ostracisme. “M’interessen molt els personatges cèlebres que, per raons estranyes, passen de la fama a l’oblit”, explica Pau Saavedra, que prèviament havia publicat el recull de relats Una pizca de fortuna (2014) i, dins del gènere fantàstic, la novel·la curta El vertedero de las gaviotas (2016) i El vientre de la serpiente (2017). Dins del seu àmbit professional, l’arxivística, també és autor de Los documentos audiovisuales. Qué son y cómo se tratan (2011).

La presentació d’ El darrer cant d’Amador Famadas tindrà lloc dijous vinent, dia 27, a la Llibreria 22 de Girona (19 h).