Cinema

cinema

denúncia

Un delinqüent ben poc comú

‘Pájaros enjaulados’ recorda la lluita pels drets humans a les presons suïsses

Considerem Suïssa un referent dels drets humans i, de fet, l’Oficina de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans és a Ginebra, però no fa tants anys n’incomplien alguns: les presons suïsses de principis dels 80 no eren precisament un model a seguir. Ho explica el cineasta suís Oliver Rihs a la pel·lícula Pájaros enjaulados (Hasta que estemos muertos o libres) , que s’estrena avui als cinemes, amb la història de Walter Stürm: un delinqüent ben poc comú, que va esdevenir, a pesar seu, una icona contracultural i un símbol de la lluita pels drets humans a les presons del país.

L’acció del film arrenca a Zuric l’any 1980. El director explica en una entrevista a El Punt Avui que, més que exagerar, s’ha suavitzat el que passava a les presons: “Ho mostrem de manera menys greu de com va ser realment. En aquella època es deia que «Zuric crema», i realment cremava.” Walter Stürm (l’actor Joel Basman), famós per escapar de la presó en nombroses ocasions, i la seva advocada, Barbara Hug (Marie Leuenberger), són els protagonistes de la pel·lícula. “Van jugar un paper molt important –explica Oliver Rihs–. Barbara Hug formava part d’un col·lectiu de joves advocats d’esquerres que treballaven desinteressadament defensant els drets de drogoaddictes, refugiats... La força d’aquest moviment va fer que l’estat de dret assumís part dels seus plantejaments i es mostrés més solidari amb els més vulnerables.”

Ànimes paral·leles

Els dos personatges tenen una similitud: ell sembla que tingui por de la llibertat, i ella, por de superar els greus problemes de salut que té amb un trasplantament de ronyó. “Tots dos són personatges que en certa manera fugen d’ells mateixos –diu Oliver Rihs–, ella defensant els drets dels altres i ell amb aquesta lluita contra la injustícia. La història que volem explicar és el canvi que es veuen obligats a assumir al final del seu camí per aconseguir una nova llibertat.”

Walter Stürm va interessar el director perquè “era una persona molt burgesa i conservadora, es prenia el que feia com un ofici i ho volia fer el millor possible”. “No bevia, no prenia drogues... Era una mena de lladre amb classe. Però l’esquerra no el va voler veure així, el va voler convertir en un Che Guevara.” La pel·lícula és un encàrrec, “però per mi va ser molt fàcil entrar-hi, perquè Walter Stürm va ser per a mi un heroi de joventut”. A mesura que el projecte avançava, però, “em va interessar més el personatge de la Barbara, em va resultar fascinant el seu sentit extrem de la justícia, la seva capacitat de lluita a pesar de la seva discapacitat física. I el fet que com a dona es va saber imposar en un món molt masclista”. “La relació entre aquests dos personatges totalment oposats, un delinqüent i una intel·lectual d’esquerres, una mena de mare Teresa patidora, em va semblar molt versemblant.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia