Música
Chucho Valdés
MÚSIC
“La música és com la ciència: no deixes mai d’aprendre’n”
‘La creación’ és també una continuació del llegat del meu pare
Chucho Valdés, que el mes passat va complir vuitanta anys, es retroba, aquesta tardor, amb els escenaris catalans. Demà, convidat pel Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona (de què, des del 2014, n’és padrí) presentarà al Palau de la Música La creación, una suite per a big band, veus i percussions afrocubanes inspirada en històries de la santeria i estrenada mundialment fa poc més de quinze dies a l’Arscht Center de Miami. El 4 de desembre, d’altra banda, se l’espera a L’Auditori de Girona sol al piano, un format en què basarà un dels molts projectes que preveu dur a terme l’any vinent. Figura indispensable –sigui amb el grup Irakere o amb altres aventures– per entendre la música afrocubana en l’actualitat, Valdés ens atén per telèfon després d’haver-nos demanat prèviament, a través d’un representat seu, “obviar els temes polítics”.
Ha atribuït a ‘La creación’ ser la culminació d’un somni d’adolescència.
La creación
és la història d’Olodumare, que és el creador de la Regla d’Osha, la santeria. És una suite cantada en ioruba, la llengua dels santers, i explica també com aquells ritmes africans van arribar al Carib i altres llocs d’Amèrica. Si l’he definit com un somni d’adolescència és perquè, des de ben jove, he estat treballant amb aquest tipus de música i, en certa manera, representa l’acumulació de totes les meves experiències i el que he après amb la música. Anteriorment, una mica en aquesta línia, ja havia fet obres com ara la Misa negra, però en La creación s’afegeixen nous elements i recull l’essència de tot el que he fet fins ara.
Hi ha ‘blues’ i reminiscències, també, del ‘Bitches Brew’ de Miles Davis.
Sí, n’hi ha una part, una de les més originals de l’obra, que explora com aquestes arrels van mesclar-se amb el Miles Davis de Bitches Brew i el Coltrane d’A Love Supreme. El blues,d’altra banda, és el pare del jazz, i La creación representa el primer cop que es canta blues en ioruba i tambors batà. És una barreja bella. M’agrada veure com s’integren aquestes arrels afroamericanes i afrocubanes.
El mes passat, va complir 80 anys. Com se sent?
En una segona adolescència creativa. Continuo descobrint coses, treballant en nous camins, procurant innovar... A l’escenari, igual que el meu pare, em sento jove.
Mai no he trobat cap músic de la seva edat que digui que ha deixat d’aprendre de la música.
Estic convençudíssim que, si tingués 180 anys i no 80, encara estaria aprenent-ne coses, sense veure el final. La música és com la ciència: no deixes mai d’aprendre’n. És com una espiral en què no existeix el final. Si algú ho creu així, en tot cas, haurà arribat al final de la seva carrera, però mai de la música! Hi ha noves generacions amb nous enfocaments, músics desenvolupant llenguatges a partir de les experiències acumulades... Un músic, si creu que té coses per aportar, ho pot fer a qualsevol edat.
Bebo, el seu pare, va estar involucrat en propostes més que interessants quan passava dels 90 anys.
Sí, i recordo que em deia: “Chucho, que curta és la vida!” Tenia, com jo ara, el cap ple d’idees i coses per aportar. Penso molt, en aquest sentit, que músiques com ara la de La creación, amb tots aquests ritmes batà, podrien haver estat una continuació de la seva obra. Crec que al meu pare li hauria agradat desenvolupar aquestes músiques, però no ho va fer per qüestions comercials. No li era fàcil trobar pressupost per fer-ho. Crec, des del fons del cor, que a Bebo li hauria agradat transitar aquests camins i, per tant, sento això que faig, també, com una continuació del seu llegat.
Va compondre ‘La creación’durant la pandèmia. Quins pensaments i sentiments va tenir durant aquells mesos?
La pandèmia va canviar la meva visió de la vida en molts aspectes. Ara, veig les coses diferents. La pandèmia ha estat horrible i ens ha canviat a tots la visió el món. Crec, però, que no podem deixar de treballar, somiar i seguir fent coses. Cal, en tot cas, incorporar tot el que hem passat com una experiència de vida.
Té molts projectes?
Tinc el 2022 ple, amb projectes relacionats amb el meu vocabulari i llenguatge musical, que crec que encara puc desenvolupar. Hi ha un projecte a piano solo, una col·laboració amb Lang Lang...
Ha actuat a Catalunya en nombrosíssimes ocasions. Quin és el seu millor record?
Quan al meu pare li van concedir la medalla d’or del Festival de Jazz de Barcelona [L’Auditori, 2008]. Va ser al·lucinant i els dos ho vam viure amb molta emoció. A continuació, vam fer un concert a piano duo que va ser increïble.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.