Una obra porta ‘Hedda Gabler' a l'actualitat

A partir de la veu de Hedda Gabler, tornada a escoltar des de les circumstàncies actuals, neix ara Filla del seu pare, l'obra que ha escrit el jove dramaturg Aleix Aguilà i dirigida per Pau Miró i que revisa i actualitza l'univers del clàssic d'Henrik Ibsen. El muntatge, que s'estrena avui a Temporada Alta (Sala La Planeta, a les 21 h), es pregunta qui és Hedda Gabler i, per extensió, quin és el paper de la dona avui dia. Pau Miró dirigeix Pol López en el paper de Lovborg, Pau Vinyals fent de Tesman i Júlia Barceló com a Hedda, atrapada en la superficialitat de la societat.

“Parla de nosaltres, de què significa encaixar en una societat i barregem molts gèneres”, explica el director, Pau Miró. Segons ell, és una obra de contrastos constants, que “passa d'una aparent frivolitat a una gran profunditat, d'un vodevil a una cosa més fosca i complexa”. La versió de l'Aleix Aguilà, remarca, “conserva l'essència dels personatges originals, la seva potència i complexitat, però els porta al present. És una obra sense complexos i que parla de nosaltres, d'aquesta gent que sent que no encaixa i reflexiona sobre què significa exactament encaixar en aquesta societat actual”.

En l'adaptació de la Companyia Solitària de Teatre, la hiperactivitat, la producció i la falta de transparència són els pilars del muntatge. És una producció plena de contrastos que arrenca amb un estil de vodevil per anar avançant cap a un món més complex, fosc, on es barregen molts gèneres. “De l'aparent frivolitat es passa a una gran profunditat, amb la Companyia Solitària de Teatre ens ha costat molt per poder trobar aquest punt d'equilibri”, ha subratllat Miró. Aquesta serà la primera vegada que la formació teatral actua dins del festival, tot i que ja s'ha catapultat com una de les grans revelacions del panorama teatral català.

Els encarregats de posar veu als personatges són Pol López, Pau Vinyals i Júlia Barceló, que recrea Hedda Gabler, una dona “molt inestable”, tal com la descriu l'actriu. “Et posa en una tessitura molt inestable, entre el sí i el no, sempre al límit. Sap tocar unes tecles molt delicades”, explica. Per la seva banda, Pau Miró subratlla i insisteix que el projecte també intenta retratar el paper de la dona avui dia.