cultura

La moda també reivindica

La desfilada de Chanel com a manifestació feminista i la recent núvia masculina de Westwood actualitzen les proclames de passarel·la

La model Lea T s'ha convertit en la primera transsexual que protagonitza una gran campanya de cosmètica

La recent desfilada de Viviene Westwood a París va acabar amb una núvia amb shorts i americana i un nuvi encotillat dins d'un dels vestits d'inspiració segle XVIII amb què la mare del punk ha vestit fins i tot Sarah Jessica Parker per casar-se en la ficció de Sex &the City. No era una tria innocent, com tampoc no ho va ser vestir de dona i d'home alternativament l'actriu Gwendoline Christie, que interpreta la guerrera Brienne Tarth a Joc de Trons. Westwood volia reafirmar-se “en els valors de la humanitat”, amb independència del gènere, en una temporada en què el nou feminisme revifa després que Patricia Arquette reclamés equiparació de sou de les dones amb els homes als Estats Units en el seu discurs en recollir l' Oscar.

I és que la moda no va mai deslligada de la societat. Ni de les idees. Fins i tot s'avança als seus moviments, com ho va demostrar Karl Lagerfeld al setembre en idear una manifestació feminista en el Grand Palais per mostrar la col·lecció de la primavera actual. Entre eslògans molt Chanel (“El tweed és millor que el tweet”) i altres més o menys teatrals, el kaiser es posicionava al costat de les dones, com ja ho ha fet en altres ocasions, sacsejant els convencionalismes. Hem vist clausurar les seves desfilades amb una núvia embarassada o amb una parella de núvies lesbianes, això sí, totes dues de blanc i de llarg.

A Jean Paul Gaultier també li ha agradat sempre jugar amb la diferència. Les seves models han sigut altes, baixes, cabareteres, velles, grosses i fins i tot barbudes. Després del triomf eurovisiu, va convidar Conchita Wurst a tancar la seva passarel·la d'alta costura d'estiu 2014 com una reina. El dissenyador també va ser un dels primers a descobrir el model bosnià Andrej Pejic, que va fer de l'androgínia una forma de guanyar-se la vida. A Barcelona el vam veure desfilar per a Rosa Clarà el 2012 abans que decidís passar per un procés de reassignació de sexe (ara es diu Andreja). Com la bella Lea T, una altra dona que va néixer home i a qui Ricardo Tisci (Givenchy) va empènyer a la passarel·la quan era una estudiant d'art a Londres. Aquest any la firma Redken l'ha fitxat com a imatge convertint-la en la primera transsexual que protagonitza una gran campanya publicitària de cosmètica capil·lar.

Andreja i Lea parlen amb la seva sola presència, però la moda també s'expressa a través d'eslògans i d'imatges. Chanel ha sigut molt oportuna recreant una manifestació en temps de convulsió política general però no s'ha mullat a favor de cap opció política. Altres sí que ho han fet. Jean-Charles Castellbajac i Sonia Rykiel es van posicionar clarament a favor d'Obama en les eleccions del 2008 col·locant la imatge i el nom del candidat als seus dissenys. I si Alexander McQueen el 1995 va presentar la col·lecció Highland Rape, sobre una metafòrica violació de la cultura escocesa per part d'Anglaterra, Vivienne Westwood es va declarar partidària del sí a la independència d'Escòcia onejant la bandera en la seva desfilada abans del referèndum. La creadora ha fet de les reivindicacions una constant. Ha donat suport al soldat transsexual condemnat per filtrar documents sobre la guerra d'Iraq, Bradley Manning (ara Chelsea Manning), Julian Assange, els presos de Guantánamo i fins i tot el príncep Carles, que ha passat l'edat de la jubilació sense ser coronat rei.

El mallorquí Miguel Adrover és un altre dissenyador compromès, en aquest cas amb la multiculturalitat. No retirar dissenys d'inspiració àrab de la seva desfilada immediatament després de l'11-S li va suposar haver de tancar una firma que ja tenia seriosos problemes de gestió.

El medi ambient també preocupa. Kenzo va mostrar vestits amb eslògans contra la pesca massiva la primavera del 2014, i la cadena H&M ha creat dues línies Conscius (sostenibles) que ja han vestit a les catifes vermelles Michelle Wiliams i Olivia Wilde. Hussein Chalayan, el creador amb un discurs més tecnològic i alhora poètic, ha reflexionat sobre la immigració amb mobles que es converteixen en roba; i sobre la condició del vestit en si mateix, amb un disseny en forma de bombolles de sabó. La pell nua, la pell vestida? A Lady Gaga li va agradar tant que l'hi va copiar en un concert. Ella és experta a fer parlar la seva roba. El seu vestit bistec hauria encantat Schiaparelli i Dalí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Ramon Coll
Arqueòleg. Autor d’ ‘El santuari ibèric de la cova de les Encantades del Montcabrer’

“La cova de les Encantades és l’únic santuari dels laietans”

PREMIÀ DE MAR
MÚSICA

Documenten les intèrprets no vocalistes de les formacions de ball dels anys 30

GIRONA

Un concurs de curtmetratges amb mòbil al festival de cinema de Blanes

blanes
patrimoni

Distinció europea per a l’Hort Petit del monestir Pedralbes

barcelona
llengua

Plataforma per la Llengua homenatjarà els seus socis en els onzens premis Martí Gasull

barcelona
PATRIMONI

Enllestida amb èxit la fosa de la nova campana ‘Carme’ de Mataró

MATARÓ
Crònica

Guillem Gisbert, la primera masurca

música

‘Eufòria’ torna al palau Sant Jordi el 30 de juny amb un doble concert

Barcelona
música

Lluís Figueras & The Demons estrena el videoclip de ‘Lagarto Lagarto’

girona