cultura

Patrimoni

La jubilació del mestre

L'historiador i arqueòleg Josep Tarrús posa fi a 38 anys al capdavant del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles

La seva feina de recerca és cabdal per entendre la prehistòria de les comarques de Girona

Discretament, com ha fet sempre, Josep Tarrús es va acomiadar divendres dels seus companys de feina i de les sales de la Pia Almoina de Banyoles, la seva segona casa des que el 1976 va entrar-hi com a conservador del Museu Arqueològic Comarcal. Aleshores era un jove entusiasta de la prehistòria que havia dedicat la tesi doctoral als monuments megalítics de l'Alt Empordà. Gairebé quatre dècades després és una personalitat, un referent dels que es dediquen a investigar i difondre el passat de l'actual espècie humana. Durant aquest temps ha aprofundit en el coneixement dels dòlmens empordanesos (també n'ha descobert), ha coordinat les excavacions del poblat neolític de la Draga (el més important en el seu gènere del sud d'Europa), ha gestionat la transformació del museu banyolí... Li va sortir la possibilitat de treballar a l'Arqueològic –aleshores gestionat pel Centre d'Estudis Comarcals, presidit per Jaume Butinyà– quan estava a punt d'entrar de professor en un institut. Com la majoria de museus, en aquella època a l'Arqueològic no pensaven gaire en la difusió del fons. De fet, per entrar-hi, calia anar a demanar la clau a la fleca de can Japet, recorda Tarrús.

Segurament va ser la seva germana Carme, que estudiava història, la persona que va fer que, als 14 anys, en Josep ja tingués clar que volia estudiar aquella carrera. Influenciat per professors de la talla de Joan Maluquer, a la Universitat de Barcelona va decidir que valia la pena omplir el buit que hi havia en els llibres entre les pàgines dels sapiens sapiens i les dels ibers. “Per mi era com tractar els pioners del far west, eren gent provinent d'altres parts del món que es van anar instal·lant a Europa, potser per això em vaig acabar centrant en el neolític”, diu. El 1972 va participar en la seva primera excavació –tot i que en qualitat de fotògraf– a la cova del Bolet de Mediona. “Hi havia poca gent que excavés i tots érem nois, no deixaven anar-hi noies perquè deien que no sabien fer anar el pic”, diu mig rient. Els primers materials que va desenterrar van ser ceràmiques prehistòriques, gruixudes, capaces d'aguantar el foc directe, diferents i alhora similars a les actuals. “No hem evolucionat tant –reflexiona–. En el fons, el pagès del segle XIX usava les mateixes eines que el del neolític, 7.000 anys enrere. Era gent diferent, però les solucions tècniques eren semblants.”

Per descomptat, la jubilació no impedirà que continuï remenant en la prehistòria. En la llista d'activitats que pensa fer, però, hi ha moltes altres coses; com a prioritat, treure's el títol de patró de barca. I és que, com diu un conegut seu, en Tarrús és un pou de sorpreses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

El Teatre Municipal acomiada la temporada amb un 87% d’ocupació i amb un públic fidel

GIRONA

La Fira Argillà d’Argentona sorprèn amb el cartell de Mariscal

Argentona
música

La Fireluche publica un disc gravat en directe a La Planeta fa 20 anys

girona
art

La Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes diposita obres d’art al MNAC

barcelona
Joan Colomo
El músic de Sant Celoni publica ‘Tecno-realista’

“Em calia cantar contra Elon Musk i el tecno-optimisme”

Barcelona
art

L’equip de comissàries de ‘Miró-Picasso’ i el crític d’art Eudald Camps, Premis GAC

barcelona
música

El Festivalot torna a la Devesa, després de passar pels barris

girona
art

Un Degas a Todocolección per 926 euros

barcelona
TEATRE

El Lliure de Gràcia debat íntimament sobre el feixisme a ‘Retrat de l’artista mort’

BARCELONA