De Canterbury a Ègara

Què fa un mural del segle XII representant la mort de l'arquebisbe de Canterbury a l'església de Santa Maria de Terrassa? Qui en va ser l'autor i com era l'ofici de pintor aleshores? Quines tècniques pictòriques i materials es van utilitzar? Aquests són alguns interrogants que es van intentar resoldre sobre el terreny i davant d'un atent auditori de 85 persones la setmana passada a Terrassa, amb un equip interdisciplinari que treballa conjuntament en el projecte Magistri Cataloniae, dirigit pel doctor en Història de l'Art i professor d'Art Medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Manuel Castiñeiras. La iniciativa de tres anys està promoguda per la UAB amb el Museu Episcopal de Vic (MEV) i l'Institut Químic de Sarrià, i el Centre de Restauració de Béns Mobles analitza a través de tècniques de laboratori el treball i la formació, l'aprenentatge i l'organització dels pintors, ja fossin miniaturistes, pintors de taula o de mural, a més d'escultors i arquitectes.

Els últims descobriments d'aquesta pintura romànica amagada durant segles al conjunt monumental de les conegudes com a esglésies de Sant Pere –ara batejada com a Seu d'Ègara i que està pendent de ser reconeguda coma patrimoni de la humanitat per la Unesco– demostrarien i confirmarien que va ser elaborada entre els anys 1180 i 1190 pel conegut com a mestre d'Espinelves, autor del frontal de l'altar de Sant Vicenç d'Espinelves. La representació dels cabells, les indumentàries dels personatges, l'articulació dels cossos i l'aparició de la flor de quatre pètals a les dues obres en corroborarien la teoria, segons va explicar el llicenciat en història de l'Art Carles Sánchez. En aquella època els autors no firmaven les obres com un acte d'“humilitat” i d'“oferiment a Déu”, segons Castiñeira, però se sap que l'autor provenia de l'escola de Vic. Aleshores Santa Maria depenia de la comunitat agustiniana de Sant Ruf d'Avinyó, amb molta devoció documentada referent al martiri de Tomàs Becket, l'arquebisbe de Canterbury assassinat el 1170 –canonitzat el 1173– per cavallers del rei Enric II, per a qui representava un incòmode contrapoder. La presència del canonge escrivà anglès Arveus (Harvey) a Terrassa, que firmava la documentació de la canònica, explicaria la presència del mural i la temàtica de Becket.

La pintura no va aparèixer fins al 1917, quan el rector Mossèn Homs va fer retirar un retaule barroc de l'església de Santa Maria. En les intervencions en la jornada de Castiñeiras, Sánchez, Judit Verdaguer, conservadora del Museu Episcopal de Vic, i Majo Alcayde, de l'Institut Químic de Sarrià van permetre fer una anàlisi iconogràfica però també de la tècnica i pigments utilitzat per l'autor, malgrat que el 1927 es va encarregar la consolidació de la pintura, que va obligar a arrencar-la mitjançant la tècnica agressiva strappo. La conclusió és que era un expert en pintura sobre taula i mural, ja que utilitzava pigments fets d'alquímia, deixant actuar la sal sobre el coure per fer el color verd i recobrint làmines d'estany d'un vernís fet de resines naturals per fer el daurat, ja que l'or, d'un gran simbolisme religiós, era molt car.