Complicitat interpretativa

El recital de Marta Mathéu i Joan Martin-Royo va complir les expectatives que va provocar la substitució de la soprano sueca Malin Christensson.

Tal com va apuntar el pianista anglès Roger Vignoles al començament de la segona part del concert, Mathéu va haver d'afrontar el programa del recital en pocs dies, la qual cosa va motivar un petit canvi en el repertori. La soprano catalana va oferir tres lieds de Franz Schubert en lloc dels d'Hugo Wolf inicialment programats.

El recital va dedicar tota la primera part a cançons i duos de Schubert i, en un concert que va anar de menys a més, les veus de Mathéu i Martin-Royo s'anaven adequant de mica en mica a les exigències musicals i expressives del repertori.

Precisament en el dramatisme de Szene aus Faust D126 és on el duet de cantants va començar a mostrar-se amb més desimboltura; on, acompanyant la versió introspectiva que el baríton català conferia a les obres, Mathéu va lluir un registre mig amb plenitud i va mostrar una sonoritat ferma i plena en els aguts.

A partir d'aquest moment el recital va anar guanyant en expressivitat i comunicació i, en la segona part, amb les obres de Felix Mendelssohn, Franz Schubert, Hugo Wolf i Robert Schumann, cada un dels cantants va anar desplegant les seves qualitats. En els duos es va fer molt notable la comunicació i la complicitat entre Mathéu i Martin-Royo, que van mostrar unes veus molt empastades i expressives. Aquesta complicitat es va veure accentuada també, i en tot moment, pel gran ofici i la gran ductilitat de Vignoles, que va saber extreure del piano la música necessària per dotar cada una de les peces del sentit i la direccionalitat adequades.