FESTIVAL
GUILLEM VIDAL
El Cruïlla, en la lliga dels més grans
El festival, orgullós de mantenir les seves dimensions de “mida humana” presenta avui i demà al Parc del Fòrum un programa amb 37 artistes dels 5 continents
El festival estrena diumenge una jornada familiar, amb Zaz i Blaumut
Damon Albarn, Band of Horses i Calle 13 actuen al Cruïlla
No era fàcil. Molts, de fet, han sucumbit en l'intent. Però el Cruïlla, els orígens cada cop més llunyans del qual es remunten a l'any 2005 a Mataró, ha aconseguit fer-se un forat en l'atapeïda agenda de festivals d'estiu a Barcelona. Tres factors han estat claus per a la supervivència: la seva condició de festival de “mida humana” (no és habitual, almenys encara, trobar al Cruïlla la massificació del Primavera Sound o el Sónar); els seus cartells marcadament eclèctics, defugint les etiquetes, o directament les capelletes, que solen imperar en altres festivals; i uns preus d'entrada assumible per a un ventall més ampli de butxaques. Posar, en el cartell, els grups catalans en lletres grans al costat de primeres espases internacionals i fer-los actuar en horaris prime time, d'altra banda, és una cosa que el Cruïlla pot presumir d'haver fet abans que altres festivals.
Ben Harper, Iggy & The Stooges, Madness, Snoop Dogg... els noms que el festival ha programat al llarg de la seva història al Parc del Fòrum de Barcelona –on es va instal·lar l'any 2008 i, el 2010, amb la marxa definitiva de Mataró, es va convertir en única seu del Cruïlla– fa temps que estan en la lliga dels festivals de primer ordre, però, enguany, sembla assumit, tant pels organitzadors com pel públic habitual, que la del 2014 és l'edició més suculenta del Cruïlla. La comparteixen artistes acostumats a tocar davant d'audiències àmplies –Jack Johnson, que ja va visitar el festival l'any 2011, o el duo Macklemore & Ryan Lewis, amb tants premis com Daft Punk en la darrera edició dels Grammy–; noms amb un pes rellevant en l'escena pop-rock –cas de Damon Albarn (Blur, Gorillaz), en plena gira de presentació del seu primer disc com a solista, o el grup de Seattle Band of Horses–; talents que han emergit amb força en els
últims anys –la irlandesa Imelda May, primera dama actual del rockabilly, o Valerie
June, amb una mescla exquisida d'estils
d'arrel nord-americana–; i dominadors del ritme com ara els anglesos The Selecter, els malians Tinariwen, els porto-riquenys Calle 13 o el serbi Emir Kusturica, amb la missió de repetir la festassa balcànica que l'any passat va protagonitzar Goran Bregovic.
Entre els músics catalans que desfilaran avui i demà pel Fòrum hi ha Txarango, Maria Rodés, Sara Pi, Oques Grasses, Joan Dausà, Izah, Santos, Za!, Bongo Botrako o Blaumut, protagonistes –juntament amb la cantautora francesa Zaz– d'una primera jornada familiar la tarda de diumenge.
TINARIWEN
Els seus duels de guitarra elèctrica, així com els seus poders altament hipnòtics, els han permès conquerir seguidors molt més enllà dels límits de la world music. Ara, després de triomfar l'any passat en el Primavera Sound, aquests músics tuaregs amb dècades d'història tornen al Parc del Fòrum amb un nou disc entre els braços, Emmaar, publicat per la discogràfica de Wilco i Tom Waits (Anti) i enregistrat en un desert (el seu àmbit natural) però dels Estats Units (l'icònic Joshua Tree), amb motiu de la situació bèl·lica que pateix Mali. Un grup que mai no defrauda.
MACKLEMORE & RYAN LEWIS
Insistint en un gènere, el del hip-hop, que ja els ha donat grans fruits en edicions anteriors, el Cruïlla presenta en exclusiva estatal el debut de Macklemore & Ryan Lewis, els quals fa només mig any van convertir-se, juntament amb Daft Punk, en el grup més premiat dels Grammy (millor disc de hip-hop i millor grup debutant, entre els guardons). Una aliança entre discjòquei i fotògraf forjada en l'oblidat MySpace que ja ha donat de si singles irresistibles com ara Can't Hold Us i Same Love i proclames que defugen els tòpics del gènere.
VALERIE JUNE
Tot i que no és cap nouvinguda, Valerie June (Jackson, Tennesse, 1982) va irrompre l'any passat amb un disc de primera: Pushin' Against a Stone, produït per Dan Auerbach, de The Black Keys, i en el qual l'artista manifestava el seu bon gust a l'hora de formular una barreja única de folk, blues, gospel, soul, country i bluegrass. El seu és un d'aquells debuts als escenaris catalans que, sense excepcions, el Cruïlla ens regala en cada edició. Oportunitat única, també, de veure al Cruïlla músics inèdits a Barcelona, com arac el John Butler Trio i els germans australians Angust & Julia Stone.
