Opinió

‘in memoriam'

IGNASI RIERA I GASSIOT

Francesc Vallverdú, un home de veritat

Quan vaig conèixer la notícia de la mort de Francesc Vallverdú hauria volgut fer arribar el meu condol a fa família. Però l'únic telèfon que conservava, en una agenda vella, ja no és operatiu. Si escric aquesta nota, i l'envio a mitja dotzena de persones conegudes, és amb l'esperança que algú la faci arribar a la dona i als fills del sociolingüista i poeta, sempre persona de fiar, barceloní de la collita del 1935.

El contacte permanent al llarg dels anys, amb ell, venia d'una triple vessant: tots dos érem del PSUC; tots dos treballàvem al món editorial; tots dos teníem passió –sorte tamen inaequale, perquè ell ha estat sempre un home com cal, solvent– per l'ús públic del català.

Si era advocat, jo sempre l'havia conegut com a tècnic editorial i el veig, encara, com a un dels eixos –anava a dir: com la falca o la pedra angular– d'Edicions 62. Perquè hi va fer una feina ingent... Com la dels que aguanten, en el món casteller, el castell des la base i mai no tenen ni temps ni ganes de sortir a la foto. Recordo que tots dos sentíem un gran afecte per Enric Vives, el corrector de Treball, perquè tots dos eren de fiar, quant a criteris lingüístics, i cap dels dos no amagava el cap sota l'ala quan calia resoldre qüestions difícils o remoure entrebancs.

Era, a més, un excel·lent traductor. Parlo de memòria, però crec que li va ser atorgat un premi per la traducció al català del Decameró. I ell i la Carme Vilaginés havien traduït obres significatives de la literatura italiana...

Va ser dels grans experts en l'obra de Salvador Espriu: com cada any, per Setmana Santa, em torno a llegir el poema espriuà d'aquest nom, i com que els darrers onze anys, de vida a Madrid, m'agrada compartir la lectura amb persones que no entenen el català, faig ús de la seva versió i introducció d'aquest poemari que mira d'aclarir què vol dir la paraula ve-ri-tat i la paraula mort. (No voldria banalitzar, però trobo que avui es conjuminen, en la notícia sobre Francesc Vallverdú, els dos vocables: ha mort un home de veritat).

Editat per Joaquim Horta, el primer poemari que vaig llegir de Vallverdú du un títol ben ausiasmarchià: Qui ulls ha. Com també he llegit, molts cops, Cada paraula, un vidre, que crec que és d'aquell any tan revolt del 1968.

Va destacar com a sociolingüista. Si a Laia havíem editat el llibre de Lluís López del Castillo Llengua estàndard i nivells de llenguatge, d'entre les obres sobre el tema del Francesc recordo L'escriptor català i el problema de la llengua, El fet lingüístic com a fet social i Dues llengües, dues funcions? (Com que sempre ha estat un home de bé, va saber perdonar els acudits de mal gust que propalàvem amb aquest títol, amb preguntes com ara: “O sigui, Vallverdú, que ara et dediques a les anàlisis sobre les pràctiques eròtiques!”)

La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió que ha estat –malgrat crítiques primfilades dels que sense estimar els gats sempre els troben tres peus– una eina bàsica per a la incipient, encara!, normalització del català, va fitxar Francesc Vallverdú com a assessor permanent –jo li deia: ets el comissari general d'aquest exèrcit a favor de la pau–, per ensenyar-nos, com volia Carles Riba, a fer del català una llengua útil, eficaç, manyaga, multiusos, familiar, entenedora...

I goso insistir en el prec: ¿podríeu fer arribar aquesta nota a la família, a l'AELC, a la gent de Nous Horitzons, on tot dos havíem col·laborat plegats, i a Edicions 62, que havíem estimat tant quan encara no era una editorial planetària?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Patrimoni

El Museu Castell de Peralada exposa a Madrid una mostra sobre la gènesi de la seva col·lecció

Peralada
lletres

Homenatgen Feliu Formosa en ocasió del seu proper 90è aniversari

barcelona
art

Els promotors del fallit Hermitage de Barcelona negocien ara amb Carmen Thyssen

barcelona
FIGUERES

El Festival de Jazz de Figueres torna després de dos anys amb una nova direcció

figueres
música

El FEMJazz! tornarà a tenir la Draga com a escenari principal en la 30a edició

banyoles
Cinema

Cate Blanchett rebrà un Premi Donostia al Festival de Sant Sebastià

Sant Sebastià
ÒPERA

La directora Emma Dante castiga el ‘bullying’ a ‘La cenerentola’ de Rossini

BARCELONA
cinema

Pablo La Parra Pérez, nou director de la Filmoteca de Catalunya

Barcelona

Nou programa d’arts per quan tanqui Can Maristany

SANT CUGAT DEL VALLÈS