Opinió

art & CO

pilar parcerisas

Homenatge a Jaume Xifra


Crònica social

Els amics de Jaume Xifra (1934-2014) es van reunir divendres passat a la Capella dels Àngels per recordar-lo i celebrar el 44 aniversari de la Festa en blanc, cerimonial que “els artistes catalans de París”–així els anomenà Cirici– dugueren a terme a Verderonne el 13 de juny del 1970. Els oficiants d'aquesta festa, on tot havia de ser de color blanc, van ser Miralda, Dorothée Selz, Joan Rabascall i Benet Rossell. Un dibuix de Xifra planificant la cerimònia de l'aparellament dels coloms en aquesta festa blanca ha presidit la postal de convocatòria, amb una foto de la seva realització. Eugeni Bonet li ha dedicat un poema: “A l'Impasse [es refereix a l'Impasse de Bourdonnais, on vivia Xifra], hi havia un gat amb ulls de vidre [Xifra] que ens rebia i acollia, hi ha coses irreversibles [referit als objectes Irreversibles de Xifra], res no és impossible [referit als objectes Impossibles de Xifra], farem una festa..., amb mitjons de tots colors.” I així van venir els amics, amb un mitjó de cada color a donar testimoni de la seva amistat, amb la complicitat del Macba i la Galeria Palma Dotze.

Antimilitar

Mirada múrria, desperta, intel·ligent, intuïtiva i afable, Jaume Xifra sabia negociar i vèncer el contrincant, generar complicitats, sinceritat i confiança. Sempre a punt per celebrar el sentit ritual de la vida i l'amistat amb un bon vi. D'aquest sentit emotiu nasqueren els seus objectes rituals i numinosos dels quals Alexandre Cirici deia que la seva finalitat era “satisfer més necessitats sentimentals amb la màxima simplicitat i introduir més festa, més poesia o més pau en la vida dels homes”. Crític amb la societat de consum i amb les estructures del poder i les dictadures, antimilitarista fins a la medul·la, ho demostrà irònicament amb les corones mortuòries dedicades al cop d'estat dels militars grecs i amb el film Boum, Boum, en avant la musique!, on fa el paper del mariscal Foch i deixa en ridícul els exalçats valors militars –film projectat en l'homenatge.

Un inventor en clau de joc

Xifra era molt enginyós, creador de mecanismes, mètodes i formes que permetessin l'aleatorietat del joc, de l'atzar i la participació dels altres. L'apassionava l'antropologia i li importaven les persones. Per això els retrats psicològics, participatius i terapèutics amb què havia aconseguit un maridatge entre tecnologia, psicologia i ciència tot creant programes interactius que aportaven una visió de l'art i l'antropologia en clau de joc. Era un creador nat, un inventor de gran habilitat, homo faber, homo ludens i homo tecnologicus. Tot en un. Un puntal dels “catalans de París” i un pilar de l'art català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cinema

DocsBarcelona, documentals que destrueixen els estereotips

barcelona
cinema

Una nova generació de simis regna al planeta Terra

Barcelona
Patricia López Arnaiz
Actriu

“Deixar les víctimes soles és una forma d’agressió”

Barcelona
Mireia Freixa
Historiadora de l’art

“El patrimoni només es preservarà si la gent se l’estima”

Terrassa

Isabel Vila, la primera sindicalista i pionera de l’educació femenina

Girona
Crítica

L’encís de Bulle Ogier

Fenosa, l’escultor de la natura

El Vendrell
cinema - comèdia

Tres generacions de dones unides per la tragèdia

cinema - Animació

Viatge d’una nena xinesa amb parada a Berlín