Opinió

etcètera

daviD paloma

Els veïns de dalt

Lleida acull fins demà l'XI Congrés de l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans: un punt de trobada d'occitanistes que és excepcional per un parell de motius. El primer és que la ciutat de Lleida ofereix els únics estudis d'occità de tot l'Estat, motiu pel qual ja tocava que, per primera vegada, aquell congrés se celebrés en un lloc on l'occità és oficial (a Catalunya l'occità és llengua oficial des del 2006).

El segon motiu és que aquests mesos van farcits de celebracions. Aviat farà vint-i-cinc anys que l'occità és oficial a la Vall d'Aran; ja en fa cinc-cents del tractat del Pla d'Arrem (una reglamentació sobre els drets de pastura i de trànsit de mercaderies; un compromís de pau entre les valls que el van signar: el Pallars, Vilamur, la Ribagorça, Loron, Larbost, Uelh, etcètera); també fa set-cents anys de la signatura de la Querimònia, que suposa el dret històric de la Vall d'Aran, la seva carta magna, així com la seva vinculació a la Corona d'Aragó, i en fa poc més de vuit-cents de la famosa batalla de Muret. Pere el Catòlic, l'últim rei català, hi va deixar la vida defensant els veïns de dalt, els occitans, de la invasió francesa. No diré què va estar fent la nit abans, el nostre rei Pere; només diré que un altre Pere, l'escriptor i capellà Pere Ortís, ha escrit que el que va fer va fer-ho “a tot drap, car era molt faldiller i amant de les belles dames”. L'endemà, abans d'entrar en batalla, el rei Pere estava completament exhaust.

Parlem d'un temps en què la famosa Corona d'Aragó va néixer bilingüe: català per part de Ramon Berenguer IV i aragonès per part de Peronella. Un temps en què, fins i tot tenint en compte la desfeta de Muret, el prestigi literari de l'occità va fer que els catalans adoptessin aquesta llengua per a l'expressió poètica.

Aquests dies els estudiosos debaten sobre l'occità antic i l'occità modern; sobre la literatura occitana de l'edat mitjana, la literatura moderna i la contemporània; sobre les polítiques lingüístiques de l'occità, i sobre la Catalunya occitana i l'Occitània catalana. En vuit llengües diferents s'ha parlat en el congrés de la llengua i de la literatura occitanes. L'occità, per primera vegada, és la llengua més utilitzada.

Sabíeu que...
Lleida és potser la ciutat on es publiquen més llibres en occità fora del territori occità. El principal artífex de l'expansió occitana, en termes científics, és Aitor Carrera.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

El vidrerenc Àlex Pérez presentarà ‘Tot el que som’ al Festival Espurnes de Llagostera

vidreres
música

Sven Väth encapçalarà el cartell del festival electrònic Delirium

cassà de la selva
Cultura

Mor Ivan Ivanji, escriptor serbi i supervivent d’Auschwitz

ART

El paper pioner d’Espais, en una exposició a Girona

Girona
Cultura

Personatges de tres obres de Guimerà a la façana de la Casa Mural del Vendrell

El Vendrell
figueres

Dibuixos del Dalí adolescent per commemorar els 120 anys del seu naixement

FIGUERES
lletres

Núria Cadenes, Jordi Masó i Maria Mercè Roca, finalistes del Llibreter

barcelona
ART

Les Bernardes ofereix una mirada a la cultura africana

Salt
cinema

DocsBarcelona, documentals que destrueixen els estereotips

barcelona