Territori

FOTOGRAFIA

TERESA MÁRQUEZ

Entendre Gaudí a través de l'objectiu

“Aquesta no és una exposició d'en Gaudí, és una exposició per entendre Gaudí des de dins de Gaudí.” El crític d'art i expert en el geni modernista Daniel Giralt-Miracle és també el comissari de la mostra Gaudí, ahir i avui. Dues lectures: Joaquim Gomis i Ramon Manent, que es pot visitar fins al 31 d'agost a la Nau Gaudí de Mataró, seu de la Col·lecció Bassat i embrió del futur Museu d'Art Contemporani. Sota els magnífics arcs de fusta dissenyats per un Gaudí que amb prou feines havia acabat els estudis, es recull el treball professional de dos fotògrafs especialitzats en la seva obra. Les imatges ofereixen al visitant una mirada curiosa i precisa tant de l'arquitectura general dels edificis més destacats com dels petits detalls, tant estètics com d'enginyeria, que han definit el llegat de Gaudí i l'han convertit en l'artista universal de qui tothom ha sentit a parlar. Pel comissari, es tracta, doncs, d'una proposta d'una gran vàlua en tant que és entesa com la lectura d'una obra “feta per gent que sap mirar”.

El Palau Güell, la Sagrada Família, la Casa Batlló, la Pedrera, la Casa Vicens, els pavellons de la Finca Güell, la Torre Bellesguard o el col·legi de les Teresianes es mostren a les fotografies des de perspectives ben identificables per a tothom o des de racons inaudits combinant el joc de llums i ombres a càrrec de Joaquim Gomis i l'esclat de colors que proposa el mataroní Ramon Manent. De fet, és en aquesta contraposició de blanc i negre i color sobre una mateixa obra la que defineix el fil conductor de l'exposició. Per Daniel Giralt-Miracle, la Nau Gaudí de Mataró, el primer edifici industrial de l'arquitecte i l'última obra a ser reconeguda com a peça clau de la seva trajectòria, és “el lloc ideal per visualitzar tots i cadascun dels dissenys que li són propis, com el trencadís reciclat, les formes inspirades en la natura o l'obsessió de la funcionalitat de cadascun dels elements”. Capitells, forjats, rajoles, xemeneies i arcs apareixen formant part del conjunt arquitectònic o de forma individual, captats amb la llum de mitja tarda que dibuixa ombres d'animals fantàstics a terra o coberts de blaus, verds i vermells intensos del material que resisteix als anys i que enamora la vista. Joaquim Gomis (Barcelona 1902-1991) va ser un empresari del sector tèxtil culturalment inquiet i vinculat a la Fundació Miró, de la qual va ser el primer president. Va ser un dels introductors dels fotoscops, unes publicacions on les paraules deixaven pas a la narrativa de les imatges. Per Daniel Giralt-Miracle, la contribució de Gomis al coneixement i reconeixement de Gaudí és indiscutible “en tant que el va fer visible en una època en què l'artista era tan oblidat com menystingut”.

La lectura acolorida de Ramon Manent (Mataró, 1948) es fonamenta en una llarga trajectòria professional vinculada a la fotografia sobre art i arquitectura catalans en general i sobre el modernisme en particular. Amb 40 anys de treball i monografies dedicades al Palau Güell i a la Pedrera i els catàlegs de les exposicions Mirar Gaudí i Gaudí, art i disseny, Manent assegura que malgrat ser un símbol internacional i protagonista de milions d'imatges, Gaudí “costa molt de fotografiar”. “T'has d'emborratxar de la seva obra per captar-ne l'essència, però sempre t'acabarà sorprenent”, explica, i afegeix que ha hagut de fer una tria de 5.000 instantànies a l'hora de plantejar l'exposició. La mostra és el primer resultat artístic de la coneguda com a Declaració de Mataró a la Nau Gaudí, signada el novembre del 2013 pels diferents representants de patrimoni gaudinià i que coincideix amb la commemoració del 130 aniversari de la nau de blanqueig encarregada a l'arquitecte per la Sociedad Cooperativa Mataronense.

Gaudí, ahir i avui. Dues lectures: Joaquim Gomis i Ramon Manent
Lloc: Nau Gaudí. Carrer de la Cooperativa, 47 Mataró
Oda a la latrina
Un espai que el visitant no s'espera és el que s'ha dedicat dins la mostra a una obra menor com pot ser el petit edifici dels lavabos de la Nau Gaudí. Giralt-Miracle explica la importància de l'estructura, en tant que allà l'arquitecte va experimentar les tècniques que traslladaria posteriorment a les seves grans obres. L'ús del totxo, la forma esglaonada i la rajola ja hi apareixen com a empremta de l'artista.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Música

In-Somni obre demà a Besalú, amb Bigott, una nova edició itinerant

besalú
música

El vidrerenc Àlex Pérez presentarà ‘Tot el que som’ al Festival Espurnes de Llagostera

vidreres
música

Sven Väth encapçalarà el cartell del festival electrònic Delirium

cassà de la selva
Cultura

Ivan Ivanji, escriptor serbi i supervivent d’Auschwitz

ART

El paper pioner d’Espais, en una exposició a Girona

Girona
Cultura

Personatges de tres obres de Guimerà a la façana de la Casa Mural del Vendrell

El Vendrell
figueres

Dibuixos del Dalí adolescent per commemorar els 120 anys del seu naixement

FIGUERES
lletres

Núria Cadenes, Jordi Masó i Maria Mercè Roca, finalistes del Llibreter

barcelona
ART

Les Bernardes ofereix una mirada a la cultura africana

Salt