Quan la història és matemàtica

La història no s'escriu amb línies rectes. Egipte i Mesopotàmia, que un dia van ser el centre del món, avui es troben deixats de la mà de Déu. Els imperis cauen, les colònies s'independitzen i creixen, els daus tornen a rodar. La història de la humanitat no s'assembla a una carretera llarga, cada vegada més ampla i ben asfaltada, sinó més aviat a una successió de rotondes que porten indefectiblement al lloc inicial, des d'on els éssers humans semblen condemnats a recomençar el cicle.

Més d'un observador ha establert que la història es repeteix. La innovació d'Alexandre Deulofeu (l'Armentera, 1903- Figueres, 1978) va consistir a preveure el futur a partir del passat. No va ser un profeta –un intuïtiu–, sinó un estudiós que va escriure més de vint llibres (la majoria, editats per ell mateix) per demostrar la seva teoria. Juli Gutiérrez Deulofeu acaba de publicar La matemàtica de la història (Lapislàtzuli) on resumeix i posa al dia el pensament del seu avi.

Alexandre Deulofeu, farmacèutic i químic, va aplicar el cicle biològic a la història de les civilitzacions, que neixen, creixen, maduren, entren en decadència i finalment moren. Cada cultura dura si fa no fa 5.100 anys, dividits en tres cicles de disset segles. Els imperis passen per èpoques de gran fraccionament demogràfic, que duren 6,5 segles, i que s'alternen amb èpoques de gran unificació, d'una durada de 10,5 segles. Al cap de 1.700 anys, doncs, s'ha realitzat el cicle complet i s'ha retornat al començament. Cada civilització passa per les mateixes fases: un primer procés d'expansió agressiu, una gran depressió, un segon procés agressiu, un desastre militar seguit d'una ràpida recuperació, la plenitud imperial, una fase conservadora, una etapa de decadència i la desintegració final.

Aquesta llei, que segons Alexandre Deulofeu es compleix en totes les cultures del planeta, ens permet estar preparats. Així, quan els fets semblava que anaven en la direcció oposada, Deulofeu va pronosticar el desmembrament de l'URSS i la decadència de França i Anglaterra. “Aconsellem als Estats Units que sense més espera abandonin la lluita del Vietnam i retirin les seves tropes de l'Àsia, perquè contra la Xina no hi tenen res a fer”, va escriure. Impermeable a la indiferència, va establir que només el nou imperi alemany, que ell va preveure just quan el Tercer Reich havia quedat reduït a cendra, podrà aturar l'avanç de l'imperi xinès.

“Darrere d'Irlanda surt l'Índia. Darrere d'aquesta sortirà Egipte, Escòcia i el País de Gal·les”, escrivia Deulofeu el 1930 en referència a l'Imperi Britànic. Pel que fa a Espanya, el pronòstic és que la disgregació definitiva es produirà pels volts del 2029.