Territori

No som tan lluny

Joan Tort

La devoció oblidada

L'excel·lent exposició de pintura barroca d'Antoni Viladomat, que amb motiu dels actes del Tricentenari es pot veure en diferents museus catalans, ha deixat al Museu de Lleida una part molt destacable del llegat pictòric d'aquest autor. A Lleida hi destaca un quadre, el de Santa Quitèria.

La pintura és singular perquè ésinèdita, mai exposada fins ara i, a més, pertany a una col·lecció privada i, sobretot, perquè mostra a la part inferior del lateral dret una vista de Lleida que se suposa que ens trasllada a la ciutat a principis del XVIII. És una Lleida imaginada o idealitzada, però és Lleida, com ho corrobora la presència de la Seu Vella, el castell del Rei i la fortificació templera de Gardeny, a més del pont sobre el riu Segre. És a dir, els cinc elements més característics de la capital de Ponent. Per reiterar encara més la identificació, al marge esquerre s'hi pot observar de forma clara un escut de la ciutat.

I és clar, d'aquesta imatge en sorgeix un enigma, atès que santa Quitèria no és la patrona de Lleida (que és la Verge Blanca i un altre màrtir, sant Anastasi) ni té cap santuari ni parròquia. Doncs resulta que la santa i màrtir va tenir una intensa devoció a la ciutat.

Resulta que a finals del segle XV, el culte a santa Quitèria va prendre un gran impuls a Lleida i la Paeria, fins i tot, va institucionalitzar la festivitat de la santa. L'acord dels màxims responsables de la ciutat responia al fet que al monestir de Sant Hilari, situat als terrenys on avui hi ha l'hospital de Santa Maria, s'hi conservava una relíquia del cap de santa Quitèria, que havia fet molts he innumerables miracles en moltes e diverses persones tocades ho perilloses de mal de ràbia”, segons detallen documents de l'època.

El monestir va resultar molt malmès durant la guerra dels Segadors, al segle XVII, i es desconeix què va acabar passant amb tan cèlebre relíquia. Sigui com sigui, aquesta pintura demostra que la devoció per la santa encara era ben viva a la ciutat anys després, en temps del pintor Antoni Viladomat, o bé per recordar aquest singular culte. I per això se li devia encarregar el quadre amb la vista llunyana de Lleida.

I es parla d'una imatge de la ciutat imaginada o idealitzada perquè ha de ser anterior a 1707 o força posterior a aquesta data. I la raó no és altra que aquell any Felip V i les seves tropes van destrossar tant com van poder la ciutat i del paisatge bucòlic del quadre de Viladomat es va passar a la destrucció de Lleida.

Aquesta imatge antiga de la capital de Ponent es compara a la mateixa exposició del Museu de Lleida amb un gravat, obra d'Antonis van Wyngaerde, que permet al visitant comprovar que els trets essencials de Lleida són ben presents en ambdues obres.

Santa Quitèria és un dels quadres de gran format que es mostren al Museu de Lleida en aquesta exposició sobre Viladomat que comparteixen Barcelona, Girona i Mataró.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cinema

DocsBarcelona, documentals que destrueixen els estereotips

barcelona
cinema

Una nova generació de simis regna al planeta Terra

Barcelona
Patricia López Arnaiz
Actriu

“Deixar les víctimes soles és una forma d’agressió”

Barcelona
Mireia Freixa
Historiadora de l’art

“El patrimoni només es preservarà si la gent se l’estima”

Terrassa

Isabel Vila, la primera sindicalista i pionera de l’educació femenina

Girona
Crítica

L’encís de Bulle Ogier

Fenosa, l’escultor de la natura

El Vendrell
cinema - comèdia

Tres generacions de dones unides per la tragèdia

cinema - Animació

Viatge d’una nena xinesa amb parada a Berlín