concert
xavier castillón
Puntí, al revés del món
Adrià Puntí presenta demà les ‘cançons mudes' del seu llibre ‘Incompletament Puntí' en un concert a l'Auditori de Girona, on actuarà amb els millors músics de la seva etapa en solitari. En temps difícils, Puntí es reinventa i aposta fort
-
Adrià Puntí
AL CENTRE DE LA IMATGE, AMB SAMARRETA DE RATLLES, ENVOLTAT D'ALGUNS DELS MÚSICS DE LA SEVA BANDA, COM ARA LLUÍS COSTA I PERE MARTÍNEZ, A LA DRETA. A SOTA, EL CANTANT AMB UNA DE LES ESCULTURES DEL SEU PARE, NARCÍS PUNTÍ LLUÍS SERRAT. -
Puntí amb els seus músics, al local d'assaig LLUÍS SERRAT.
“Aquesta és una proposta ambiciosa i cara, però jo vaig al revés del món: quan Alejandro Sanz redueix personal, jo l'amplio.” Ho diu Adrià Puntí –o l'home abans conegut com Adrià Puntí, o Josep Puntí o simplement i incompletament Puntí– al pati de casa seva, en un carrer molt tranquil de la localitat gironina de Salt. Ha fet una pausa en els assajos que porta a terme des de fa setmanes al domicili familiar dels Puntí, per preparar el concert que demà oferirà a la sala Montsalvatge de l'Auditori de Girona, la simfònica, amb capacitat màxima per a 1.200 persones. Tot un repte. Però hi ha moltes ganes de retrobar-se amb el millor Puntí, un dels compositors i intèrprets més citats i lloats pels seus companys de professió i per la seva legió de seguidors fidels. Després d'una llarga temporada una mica erràtica i amb escasses novetats discogràfiques –el seu últim disc amb cançons noves, Maria, data del 2002–, Puntí ha donat en els últims mesos unes quantes bones notícies: alguns memorables concerts en solitari, un documental a l'altura del personatge i un llibre, Incompletament Puntí, que dóna moltes pistes sobre el passat, el present i el futur de Puntí: tot un homenatge al seu pare, notable pintor i escultor que ha passat volgudament desapercebut, complementat amb materials diversos com les anomenades Cançons mudes, que ara deixaran de ser-ho.
Tornem al pati de can Puntí. Mentre parlem (“El llibre ha funcionat molt bé, tot i que l'hem fet molt austerament i sense distribuïdor, però serà ara, a partir d'aquest concert a Girona, quan la gent l'entendrà del tot”, diu, tan convençut com enigmàtic), el grup continua assajant a la sala gran que hi ha a l'entrada de la casa, envoltada d'obres del pare i d'alguns records de la seva pròpia obra: la portada de Bamboo Avenue (1992), el segon disc d'Umpah-Pah, i un pòster de Pepalallarga i... (1997), el seu debut en solitari. En realitat, tampoc no hi sobra gaire espai per als músics, que el dia de la visita són set: Puntí ha recuperat la seva millor banda, la Fellaction on the Rocks Bang Bang Bang –nom mutant que l'acompanya des de temps immemorials–, amb Lluís Costa a la guitarra, Pere Martínez al baix i el contrabaix i Dani Pujol a la bateria i les percussions. Tots tres ja hi eren, a la seva primera gira en solitari, ara fa tres lustres. També hi ha cordes –el Taller d'Orquestra– i durant l'entrevista Puntí parla de la possibilitat de reclutar vents, si les circumstàncies ho permeten. Ja ho ha dit: aquesta és una proposta “ambiciosa i cara”, però és també el que necessita Puntí per marcar un punt i a part decisiu en la seva carrera.
Per a la gran estrena de demà a l'Auditori de Girona, Puntí ha preparat un repertori on es combinen cançons sobradament conegudes pel seu públic amb unes quantes cançons noves o relativament noves. Com ja hem dit, algunes apareixen en el llibre, però mudes, sense música... fins ara.
Amb un ou o un nou
Entre les novetats previstes per al concert de demà, hi ha cançons com ara La prova del nou (“Quan un no sap què dir en una cançó hi posen un ou o un nou”, diu la lletra), acompanyada en el llibre d'una curiosa referència musical: “Mentre sona Genets al cel de Frankie Laine.” O com Tornavís (“Maleït sigui aquell dia tan bord quan jugàvem amb l'amor”). O com Un trist avís d'enyor (“Doncs tu ho ets tot. Ets carn i adob, però ets agre i magre, quan vols”). I també són inèdites en disc Prohibit, Cor emigrant, La clau de girar el taller –un títol que evoca una broma ja clàssica que es feia als aprenents dels tallers–, Tarda d'agost i El boig del telèfon roig, una cançó dedicada a un emblemàtic personatge gironí que durant anys es va passejar amb un telèfon de taula per la ciutat fins que va deixar de fer-ho en el moment en què els seus conciutadans van començar a voltar pertot arreu amb telèfons mòbils.
Bacanal de noves cançons
Com es pot veure, Puntí prepara una autèntica bacanal de noves cançons per als seus fans assedegats, que esperen el seu quart disc, el successor de Maria, amb candeletes. Si algun dia es resolen els seus conflictes amb Picap –la discogràfica que ha publicat tota la seva obra en solitari–, potser aquest disc veurà la llum. Però ara no sembla que això preocupi gaire Puntí, que té oberts altres fronts creatius: després del llibre, el nou directe amb la banda com a màxima prioritat, i per sobre de tots aquests projecte sobrevola la pel·lícula de està filmant des de fa mesos, Viatge d'un savi vilatrista cap enlloc. “Incompletament forma també part de la pel·lícula. De fet, el guió fa referència a un fet que passa a l'Auditori i per això m'agradaria filmar el concert”, afirma el músic, ara ja creador polifacètic. I remarca que el concert tindrà una important dimensió audiovisual, amb projeccions de les obres del seu pare que hi ha en el llibre.
Tornem a la sala d'assaig i Puntí es reincorpora a la feina, després del parèntesi promocional. Comencen a tocar i sona molt bé, com feia temps que no s'escoltava aquesta veu única, que molts músics d'aquest país han citat com a influència, fins i tot durant la seva llarga travessia del desert. Ara Puntí torna amb la força de les seves cançons –“Primer vam treballar sobre uns 40 temes i en farem uns 25 en directe”–, amb uns músics de primera i amb ganes que això no s'aturi: “Incompletament tindrà una segona part, no sé si un altre llibre o un disc. Potser es dirà... Completament?”
