La joventut rebel que oferia flors als lluitadors...

Oriol Pi de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, 1950) va publicar per primera vegada l'any 1973, a Edicions 62, la novel·la que ara presentem. Malgrat la censura que va patir el llibre en mans dels censors franquistes, va esdevenir un èxit immediat. La primera novel·la de Pi de Cabanyes, Oferiu flors als rebels que fracassaren, porta per títol el primer vers d'un poema de Bartolomeo Vanzetti, un dels dos anarquistes –l'altre era Nicola Sacco– que van ser executats als Estats Units l'any 1927. Però l'argument de la novel·la és un altre.

Ara l'Editorial Base, dins de la seva col·lecció de narrativa, acaba de publicar aquesta novel·la de Pi de Cabanyes sense censura. L'actual narració recull tots els textos originals i, a més, en l'apèndix final del llibre exposa els documents on els censors argumenten les retallades que finalment van aplicar abans de ser publicat. L'editorial ha incorporat els textos censurats en negreta perquè el lector es pugui adonar de com era d'irracional la censura franquista. El professor Joaquim Molas, al pròleg, manifesta: “La censura, en efecte, no sols va falsejar el desenrotllament real de més de quaranta anys de producció degollant obres senceres o, en el millor dels casos, trinxant-les sense pietat, sinó que va aguditzar el joc de cauteles i, amb les cauteles, d'enganys i sobreentesos de l'autor per dir, sense dir-ho, el que volia dir i no podia dir, amb les seqüeles estètiques que això suposava.”

Oriol Pi de Cabanyes narra en aquesta novel·la la història de Dimas Ricardell, un jove que intenta trencar amb el passat i emprèn un viatge pel nord d'Europa. El jove parteix amb la idea de trobar el seu alliberament. L'acció transcorre durant els primers anys setanta. A Espanya encara hi ha la dictadura franquista i a Europa es respira plenament la llibertat. És un moment de conscienciació política, de hippisme i de vitalitat juvenil.

Oferiu flors als rebels que fracassaren recull les inquietuds de la joventut de finals dels seixanta i inicis dels setanta, i ho fa a través de la rebel·lia d'un jove estudiant que decideix, emulant el poema d'Espriu, cercar la seva esperança nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. Però malgrat aquesta fugida cap al nord, el protagonista no es desentendrà del seu compromís amb la seva col·lectivitat, perquè, com el poema d'Espriu, Dimas Ricardell també s'estima la pobra, trista, dissortada pàtria. Un gran llibre que hauria d'esdevenir un clàssic de la literatura catalana del segle XX.