Territori

els. reptes. culturals

Ara toca sumar

Una cultura sensible a l'R+D, eficient, que no depengui (tant) del finançament públic, intransigent amb els models obsolets, que respecti totes les visions i que confiï en la gent. La cultura del més

Els treballadors de la cultura parlen d'una nova actitud –en alguns casos comporta petits gestos, en altres una sacsejada profunda– per trobar models de gestió vàlids en els nous temps. Tots coincideixen que ha arribat el moment de la cultura de les sumes.

Més R+D

“No ens podem plantejar més la cultura sense l'R+D. Invertim en cultura o invertim només en el nostre projecte? És hora de pensar i d'anar més enllà, per invertir en un futur millor”, exclama Carme Sais. Tot projecte cultural, subratlla, hauria de tenir tres fonaments forts: “L'educatiu, per a la creació de públics; l'R+D, el parc d'investigació de nous formats, noves tendències, nous creadors, i la comunicació, en un sentit més ampli del nostre públic directe, perquè el conjunt de la societat entengui el que estem fent.”

Més llestos

“No hem de voler ser els millors, sinó els més llestos”, proclama Oriol Martí. Traduït: “Abandonem els processos de competència, d'hiperprotecció del nostre propi projecte, i apostem pels processos d'intel·ligència, aliances intel·ligents per poder salvar, defensar, millorar i actualitzar tots els nostres projectes.” El sector ha d'aprendre a relacionar-se d'una altra manera, diu Martí, i ha de ser molt més receptiu amb l'entorn. Molt i molt més. “Hem de ser sòlids en els principis i gasosos en els processos. Sòlids en el què (la cultura és un element cabdal) i absolutament gasosos en el com. Hem de ser molt permeables perquè tot canvia molt ràpidament; el que s'enroqui, morirà en breu.” Quant a l'R+D, hi afegeix un paraigua més gran: el risc. “Ens equivocarem si només fem programacions hipersegures. Que hem d'assumir un 70% de risc? No, no estem bojos. Però és vital que ens autoexigim un petit marge de risc en la nostra gestió diària.”

Més eficients

Valentí Oviedo posa l'accent en l'eficiència. “Hem de centrar-nos en com fem les coses. Com es distribueix, com es comunica, a quin preu... En màrqueting, és una pena perquè estem a les beceroles. I si ens fixéssim en com comunica el gran consum, per exemple la gent dels videojocs, per apropar-nos als públics joves?” “L'R+D hi és per equivocar-se, i no ens ha de fer por. Ara bé, no hem de ser permissius culturalment: allò que després de quatre assajos no xuta, no xuta i fora. No caiguem en la temptació de ser més pares del que és necessari. No tot val.”

Més diversos

El nou horitzó cultural ha d'estar tutelat per “models basats en el respecte, l'honestedat, la comprensió, la complementarietat”. “Respecte vol dir entendre que la diversitat és riquesa”, subratlla Cristina Riera. En definitiva, una política cultural de “suma de visions”. Les dificultats del context actual han portat el sector, creu Riera, a començar a pensar més en clau de col·laboracions: “És un esperit inèdit, avui hi ha més solidaritat.” Riera alerta de les programacions tan poc atractives per als adolescents: “Actualment és un forat negre, ningú se n'ocupa. Hem de tenir les antenes posades per captar els seus interessos.”

Més genuïns

Prou imitacions. Artur Duart és partidari d'erigir un model cultural català singular. “Fins ara, ens hem dedicat a reproduir sistemes culturals ja existents, amb esquemes forans. Al llarg d'aquests 30 anys, ens hem inspirat en el model francès, però sense els recursos, sense el suport d'un estat potent. I ara comencem a copiar el model anglosaxó, absolutament neoliberal. Hem d'anar cap a un model que repensi tots els agents culturals i els seus vincles, sobretot públic i privat, però no ens cal imitar res perquè tenim prou singularitat per generar el nostre propi sistema cultural.”

Més independents

Plans molt clars per ser menys dependents del finançament públic, aconsella amb contundència Salva Torras. “És bàsic que el teu projecte generi els recursos necessaris per així poder sobreviure, independentment de les polítiques culturals que hi hagi.” Veu imprescindible obrir al màxim la dimensió de col·laboracions: “N'estem necessitats. Hem d'estar més units que mai, perquè d'aquesta manera projectes que ara són petits els podem fer grans.”

Més valents

Lau Delgado reclama “molta valentia” per gestionar les subvencions i els ajuts d'una altra manera. “I reduir o tancar el que s'hagi de reduir o tancar si es regeix per models obsolets. Hi ha coses que no es toquen perquè fa 30 anys que no es toquen.” El sector públic ha de tenir una altra actitud, remarca, i ser “menys gelós” d'allò que considera que és seu. “Hauria d'agafar totes les caixes buides, les infraestructures que no estan en ús o que funcionen sota mínims, i tornar-les als ciutadans.”

Més professionals

Oriol Pastor s'apunta a sacsejar profundament el sistema de les subvencions. I aporta una solució a la situació de molts treballadors de la cultura que comencen de manera semiprofessional. “En lloc de dotar projectes, una opció podria ser ajudar a professionalitzar els gestors. Ajudar la gent que desenvolupa el projecte, perquè d'aquesta manera s'hi podria dedicar més intensament i, per tant, el podria fer créixer més.”

Estat de la gestió

La veu dels gestors culturals és important. El món de la cultura no s'entén ara sense professionals que tinguin un coneixement clar de com s'administren els recursos, a quines fonts de finançament cal adreçar-se, com projectar imatge, quina línia ha de seguir un determinat equipament o festival. Sembla una obvietat, però hi ha poques generacions de professionals formats per tenir una dimensió àmplia de com impulsar i conduir projectes culturals. Al llarg de molts anys han estan especialistes d'una determinada matèria els que han dirigit museus i festivals. Sovint amb un caràcter més honorífic que executiu i deslligats de la gestió de recursos vinculada a unes gerències que, al seu torn, només sabien quadrar números i no idees. Aquests darrers anys han estat els gestors culturals els que han fet tirar endavant grans projectes gràcies al seu coneixement tant del vessant creatiu com de la gestió. El perill que troben ara és la creixent insistència de l'administració de controlar políticament projectes que han d'estar liderats per persones que tinguin un compromís no electoralista amb el ciutadà. Des del poder es busca reforçar el vessant de gestor per sobre del cultural. Gran equivocació, la gestió no és asèptica. La gestió, i més des de la cultura, ha de ser compromesa i creativa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Patrimoni

El Museu Castell de Peralada exposa a Madrid una mostra sobre la gènesi de la seva col·lecció

Peralada
lletres

Homenatgen Feliu Formosa en ocasió del seu proper 90è aniversari

barcelona
art

Els promotors del fallit Hermitage de Barcelona negocien ara amb Carmen Thyssen

barcelona
FIGUERES

El Festival de Jazz de Figueres torna després de dos anys amb una nova direcció

figueres
música

El FEMJazz! tornarà a tenir la Draga com a escenari principal en la 30a edició

banyoles
Cinema

Cate Blanchett rebrà un Premi Donostia al Festival de Sant Sebastià

Sant Sebastià
ÒPERA

La directora Emma Dante castiga el ‘bullying’ a ‘La cenerentola’ de Rossini

BARCELONA
cinema

Pablo La Parra Pérez, nou director de la Filmoteca de Catalunya

Barcelona

Nou programa d’arts per quan tanqui Can Maristany

SANT CUGAT DEL VALLÈS