Reportatge

col·leccions

Jordi Llavina

Lumen, la poesia

De les moltes i variades col·leccions de poesia que la majoria d'editorials tenen en actiu, destaca la de Lumen

Cada lector té les seves col·leccions de poesia preferides. Jo em vaig formar amb la d'Edicions del Mall, aquells llibres amb unes cobertes dibuixades per Joan-Pere Viladecans. I amb l'enyorada sèrie Els Llibres de l'Escorpí, d'Edicions 62. O, per descomptat, amb Els Llibres de l'Óssa Menor, de Proa, que havia publicat, el 1976, la primera edició de Vent d'aram, de Joan Vinyoli. M'agrada molt, quant a disseny i a orientació editorial, la col·lecció de Tres i Quatre, que mostra, a la coberta, aquell dibuix tan bonic del recordat Alfaro: la mà que escriu. La col·lecció Poètica (que, en el nom de marca, incloïa els dos accents damunt la e del substantiu per significar l'acostament entre el castellà i el català), d'Edicions 62 i Península, va ser tan efímera com atractiva, amb noms de gran ressò i un llibre, Antes que llegue la noche, de Juan Luis Panero, que en aquell moment –corria l'any 1985– a mi em va fer molt d'efecte.

A començament dels noranta, em vaig subscriure a un dels capricis del poeta Andrés Trapiello, la col·lecció La Veleta, de l'editorial Comares: un monument a la bellesa tipogràfica. En aquella mateixa època, jo treballava al costat del poeta Àlex Susanna en un altre somni editorial fet realitat: la sèrie Àuria, de Columna. Va ser també en aquells dies antics que vaig tractar el malaurat poeta Leopoldo Alas, que havia creat una altra col·lecció de prestigi: Signos, que em va afranquir el pas als versos del nord-americà Theodore Roethke, per exemple. Un esment, encara, per a la valenta i rigorosa col·lecció de poesia de Pre-Textos, que ens permet descobrir veus tan interessants com les de Louise Glück i Ted Kooser. O per a la de Tusquets Editores, que inclou obres completes tan rellevants com la de Claudio Rodríguez. Per mi, són algunes de les més significatives. Com ho és, també, en un altre sentit, la brevíssima Migjorn, d'Empúries, que va engegar a caminar, si no m'erro, amb un títol que jo estimo molt: Domini màgic, de Joan Vinyoli. Un sever aplaudiment mereix, igualment, la col·lecció Jardins de Samarcanda, que dirigeixen els poetes Antoni Clapés i Víctor Sunyol. Segur que me n'he deixat un munt. En llibreries de vell, he adquirit exemplars de la col·lecció La Gaya Ciencia o de Poesia i Assaig Signe. A la col·lecció de poesia de Quaderns Crema li dec sobretot un títol: L'edat d'or, de Francesc Parcerisas, una obra fonamental per als que vam començar a llegir poesia a començament dels vuitanta. Moltes d'aquestes belles col·leccions han desaparegut o s'han dissenyat d'una altra manera. Algunes viuen una mena d'esllanguiment que sembla més a prop de la desaparició definitiva que no pas d'alguna mena de resurrecció o de replantejament.

Sense perdre mai pistonada

Però n'hi ha una que sembla que estigui per sobre de totes les altres, perquè representa un projecte que no defalleix ni perd mai pistonada pel que fa a la qualitat: la col·lecció de poesia de Lumen, la de les tapes de color xocolata. L'últim llibre editat és una antologia de l'obra del poeta germanoanglès Michael Hamburger, La vida y el arte. Només per llegir el poema Un jardinero explica su ausencia del concurso de flores val la pena adquirir aquesta obra. Un repàs del catàleg de la col·lecció dóna una idea del rigor i del bon gust dels editors (amb Andreu Jaume, al capdavant). Hi són els poetes espanyols dels cinquanta: Goytisolo, Gil de Biedma, Barral (de qui fa poc he rellegit alguns poemes, com el magnífic Hombre en la mar, de Diecinueve figuras de mi historia civil), González, Caballero Bonald. Hi ha algunes de les fites líriques del grup del 27: Salinas, sobretot, o Alberti. I Neruda, Miguel Hernández i Blas de Otero (que va inaugurar la sèrie). Diversos autors catalans: Papasseit, Brossa, Pere Quart, Espriu, Vinyoli, Ferrater i el més joves Jordi Vintró, Albert Balasch, Lluís Freixas i Carles Bellsolà. I hi ha clàssics de la poesia universal com, entre altres, Rilke, Saint-John Perse, Borges, i, en una clara preferència per la poesia anglosaxona, Whitman, Dickinson, Stevens, Auden o William Carlos Williams. Finalment, també hi trobem alguns dels poetes actuals en llengua castellana que jo prefereixo: Ramón Andrés i J.C. Llop. Un catàleg que, ras i curt, fa emmudir d'admiració.

Tapes de xocolata
Hi ha una col·lecció que sembla que estigui per sobre de totes les altres, perquè representa un projecte que no defalleix ni perd mai pistonada pel que fa a la qualitat: la col·lecció de poesia de Lumen, la de les tapes de color xocolata.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
La crònica

Blanes estén una catifa vermella

La crònica

Dia de flexió i de reflexió en el festival Trapezi

música

Grabu: “Faig una música que aquí és poc habitual”

girona
Cinema

‘Mexican Dream’, de Laura Plancarte, corona el palmarès de DocsBarcelona

Barcelona
Arts escèniques

El Festival Z acollirà 16 projectes escènics

Girona

Últim dia per veure les noves tendències del circ al Trapezi

REUS

Les Festes de Maig omplen els carrers de música i cultura popular

LLEIDA
CrÒnica

Ricky Gil i Biscuit, un bon treball d’arqueologia

dit o fet per dones

La pedra seca com una resistència