Reportatge

espies. còmic

JAUME VIDAL

Els papers dels agents de paper

El món del còmic ha tingut tota mena d'espies i investigadors. Alguns de seriosos, però on s'ha mostrat més brillant és en les paròdies de clàssics del gènere, sobretot de la sèrie de James Bond. Mortadel·lo i Filemó, d'Ibáñez, i Anacleto, de Vázquez, en són exemples

El món de l'espionatge té diferents branques segons els objectius i els mètodes d'aconseguir informació. En el món de la narrativa clàssica no podríem qualificar Sherlock Holmes d'espia en sentit estricte, tot i que en alguns dels seus casos col·laborava a netejar les clavegueres d'assumptes foscos del govern de Sa Graciosa Majestat. El seu germà Mycroft feia d'enllaç amb els organismes de l'estat i convenç Sherlock per servir la pàtria amb la seva intel·ligència i els seus dots deductius.

La rèplica humorística d'aquest personatge a les pàgines de les publicacions infantils de còmic de Bruguera va ser la sèrie Sir Tim O'teo del dibuixant Raf, amb guions, durant molt de temps, de l'escriptor de novel·la negra Andreu Martín. L'ajudant i assistent d'O'teo s'anomenava Patson.

Un segon grup tangencial del món de l'espionatge és el dels investigador privats. La novel·la negra americana va aportar Sam Spade, de Dashiell Hammett, i Philip Marlowe, creat per Raymond Chandler. Són personatges amb un cert toc de cremor irònica, que juguen a la moralitat ambigua. D'una banda, no fan fàstic a remenar les escombraries per guanyar-se uns dòlars, i de l'altra, actuen com a persones altruistes que es juguen la vida per un cert idealisme ètic. En el camp del còmic, precisament, Dashiell Hammett va crear Agent Secret X-9, que va dibuixar Alex Raymond, un dels grans de la historieta de tots els temps. Com a casos semblants, aquest agent primer és un fora de la llei que acaba col·laborant amb l'FBI.

Americà, però amb una certa influència del mètode deductiu europeu, Rib Kirby no és un espia, és un gentleman que fa de detectiu privat. Esbrina secrets amagats, però també té temps per escoltar Brahms, anar al teatre, interessar-se per l'arqueologia o jugar a tennis.

Una rèplica de Kirby, però passada per l'angoixa existencial parisenca, la trobem en Néstor Burma, adaptació al còmic del personatge del novel·lista Leo Malet dibuixat per Jacques Tardi. També com a investigador privat francès, bastant matusser, per cert, ens trobem amb la parodia del món de la investigació que representa el personatge Jack Palmer, creat per Petillón. En l'àlbum La encuesta corsa, Palmer intentava esbrinar una sèrie d'informacions en un context d'independentisme cors.

Però si hem de parlar d'una autèntica paròdia del món dels espies no podem fer res més que endinsar-nos en el món de Mortadel·lo i Filemó, els agents del servei d'intel·ligència (?) de la TIA (Tècnics en Investigació Aeroterràquia). La visió moderna que tenim de la parella creada per Francisco Ibáñez és una clara referència al món de James Bond. Els personatges segueixen el mateix esquema que les adaptacions cinematogràfiques de les novel·les d'Ian Fleming. Al capdavant de la TIA hi ha el Súper, l'homòleg d'M, el cap del servei britànic d'intel·ligència; el professor Bacteri és el col·lega de Q, l'encarregat de facilitar tot els gatgets que utilitza Bond, i Ofèlia és la rèplica de Moneypenny, l'eterna secretaria encisada per Bond, James Bond. Aquests paral·lelismes eren de similitud inversa. Si Q incorporava a l'Aston Martin un radar, armament o un seient que podia servir per desfer-se d'acompanyants indesitjats, els vehicles del professor Bacteri tenien com a màxim equipament especial uns pedals per fer estalvi de benzina.

Aquest esquema no sempre va ser igual. Quan al gener del 1958 va aparèixer la primera historieta de la sèrie, Mortadel·lo lluïa un barret i un abric a l'estil de Sherlock Holmes. Amb Filemó, compartien un bufet d'investigació. Però no va ser fins a principi dels anys seixanta, amb la influència de la televisió i el cinema, que les revistes infantils de còmic de l'Editorial Bruguera van haver d'adequar els personatges a les noves tendències i al nou públic que feia el trànsit del pa amb vi i sucre al Bollycao. Mortadel·lo i Filemó van passar de ser investigadors privats a esdevenir uns espies sapastres, però al servei de causes d'interès general. Uns agents tan d'anar per casa com ho va representar el personatge Jaime Bonet, interpretat per Cassen a la pel·lícula de Ignacio F. Iquino 07 con el 2 delante.

El gran salt a la popularitat actual dels personatges es va produir quan Ibáñez va començar a dibuixar històries llargues que es publicaven en forma d'àlbums. Se n'han publicat més de 150. Els casos que han resolt (?) han fet referència a temes de corrupció política (El atasco de influencias), a l'especulació immobiliària (El señor de los ladrillos) a conflictes internacionals (El sulfat atòmic), a intents de sabotatge de grans esdeveniments esportius (àlbums dedicats a tots els Jocs Olímpics i Mundials de futbol), al terrorisme (!Terroristas¡), a la corrupció (Corrupción a Mogollón) i a bandes internacionals (Contra la banda del Llardó). Els canvis socials i els fenòmens d'abast social han estat explicats en clau irònica, però sovint la realitat ha semblat que s'inspirava en la ficció. Aquest és el cas d'Espies, un dels darrers àlbums de Mortadel·lo en què apareixent els líders polítics Rojoy i Rubacalba que desfermen una sèrie de conflictes en la seva visita al quarter general de la TIA. Els dos agents són enviats a investigar un cas d'espionatge a un restaurant... Resoldran el cas amb un estil que no té res a envejar del que protagonitzen actualment en la vida real detectius privats, polítics i agents d'intel·ligència. Remeis per empitjorar les malalties.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
CULTURA

Mor Roger Corman, icona del terror i mestre de grans cineastes a Hollywood

Música

‘Zorra’ no convenç i situa Espanya a la cua d’Eurovisión 2024

Malmö (Suècia)
La crònica

Blanes estén una catifa vermella

La crònica

Dia de flexió i de reflexió en el festival Trapezi

música

Grabu: “Faig una música que aquí és poc habitual”

girona
Cinema

‘Mexican Dream’, de Laura Plancarte, corona el palmarès de DocsBarcelona

Barcelona
Arts escèniques

El Festival Z acollirà 16 projectes escènics

Girona

Últim dia per veure les noves tendències del circ al Trapezi

REUS

Les Festes de Maig omplen els carrers de música i cultura popular

LLEIDA