Reportatge

ESPIES. TELEVISIÓ

gemma busquets

Espies d'elit més humans

L'espionatge polític i de lluita contra el terrorisme és una trama recurrent en les sèries de l'última dècada, que han passat del patriotisme i l'heroïcitat de l'agent secret a les ombres de l'home

L'espia sempre ve de Langley. La seu de la CIA s'ha convertit en un lloc comú gràcies a les sèries d'espionatge nord-americanes que, històricament, han dominat el gènere i, alhora, han imposat també una determinada visió, maniquea, de l'estat del món. Amb els anys, les sèries d'espies han vist com el seu protagonista passava de ser un heroi patriota, un home d'acció, a un perfil més gris i quotidià, un funcionari federal amb les ombres clàssiques de l'antiheroi. I elles han començat a jugar un rol protagonista equiparable al dels col·legues masculins; deixant de ser aquell acompanyament vistós ideal per a missions encobertes com passava a Alias (2001-2006), emesa a Tele 5 i hereva del clàssic Nikita. Més enllà dels cabells vermells de Sidney Bristow la trama ideada per J.J. Abrams esdevenia un joc de nines russes: una organització criminal sota l'aparença de divisió secreta de la CIA i finançada amb diner negre a la recerca no de documents top secret sinó de ginys d'un visionari del segle XV.

Les sèries d'espies no són un gènere pur. L'últim gran èxit, Homeland, les dues temporades de la qual s'han estrenat a l'Estat pel canal Fox, es construeix seguint una trama d'espionatge però també de thriller polític. I és que els espies mai estan sols: amb polítics i periodistes s'han repartit el protagonisme i han fet derivar la sèrie entre el drama polític o el conspiratiu com a Rubicon (2010), on entraven a escena analistes politòlegs i poderosos lobbies a l'ombra que mouen els fils. Pel que fa a Homeland, l'argument inicial es basa en la idea del cavall de Troia: l'agent de la CIA Carrie Mathison sospita que el marine Brody, fet presoner per Al-Qaida durant anys i que torna triomfant, és en realitat l'enemic. És l'espionatge que lluita contra el terrorisme, el clixé imposat després de l'11-S, i explotat també a 24, però aquesta sinopsi és només la cobertura exterior de Homeland. I és que les sèries d'espies també s'han impregnat del retrat psicològic, de reflexionar sobre la condició humana, de valorar les debilitats de l'home sense abandonar els esquemes patriòtics. Les ficcions actuals també han virat al passat, fugint de l'estètica de sèrie d'època. És el cas de The Americans, encara no estrenada a l'Estat, i centrada en una parella d'espies russos que viuen com una família americana més durant l'administració Reagan. Un punt de vista original –cansats d'espies de la guerra freda, la sèrie ens situa en els anys previs a la Perestroika– que posa en primer pla les relacions familiars i afectives i la crisi d'identitat i lleialtat envers la mare Rússia dels protagonistes. El domini nord-americà, però, no és etern i la BBC ha demostrat que els espies anglesos són molt més que el nom de James Bond amb la sèrie Spooks (2002-2011) sobre els espies que treballen a l'MI5.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
La crònica

Blanes estén una catifa vermella

La crònica

Dia de flexió i de reflexió en el festival Trapezi

música

Grabu: “Faig una música que aquí és poc habitual”

girona
Cinema

‘Mexican Dream’, de Laura Plancarte, corona el palmarès de DocsBarcelona

Barcelona
Arts escèniques

El Festival Z acollirà 16 projectes escènics

Girona

Últim dia per veure les noves tendències del circ al Trapezi

REUS

Les Festes de Maig omplen els carrers de música i cultura popular

LLEIDA
CrÒnica

Ricky Gil i Biscuit, un bon treball d’arqueologia

dit o fet per dones

La pedra seca com una resistència