Reportatge

ELS. ALTRES. ANDALUSOS

bienve moya

Hi ha immigrants independentistes?

Un servidor de vostès, és membre de l'associació Altres Andalusos. Ho sóc perquè essent fill de mare catalana i pare andalús, o sigui, un mestís, un xarnego, sento tanta inclinació cap a la cultura popular herència de ma mare, com a l'herència de mon pare. Atesa aquesta situació anímica meva sentia necessitat de desemmascarar la pretensió dels dirigents de la FCAC i la seva organització, la pseudo Feria de Abril de Barcelona, que pretenien vendre aquest seu negoci com cultura andalusa, i a més, amb la pretensió que se'ls reconegués com a representants d'un suposat col·lectiu d'andalusos residents a Catalunya. Bé, a mi, i a uns quants mestissos combinats com ara jo, ens semblava que ni el que volia vendre la FCAC tenia res a veure amb la cultura popular andalusa del segle XXI, ni, encara menys, ells podien usurpar la representació d'un suposat col·lectiu de ciutadans andalusos a Catalunya. Sobre aquesta segona qüestió, argumentem que és fals que existeixi aquesta qualitat de col·lectiu d'andalusos a Catalunya. Nosaltres crèiem, i creiem, que existeixen associacions de ciutadans d'on sigui, i que els dirigents d'aquestes entitats poden representar els seus estrictes associats. Però no creiem, ni podem creure, que puguin existir col·lectius de persones que pel simple fet d'haver nascut en algun lloc concret, algú se n'arrogui la representació sense l'acord tàcit de cada una d'elles. En definitiva, que en un país on les persones es guien per sistemes democràtics, tots els habitants són ciutadans d'igual categoria política, i que només se les pot representar a partir de la seva tàcita voluntat personal a través de sistemes associatius i polítics i referendades per elles mateixes. En definitiva, creiem que ni l'anomenada Feria de Abril de Barcelona se la pot contemplar com a realització de la cultura popular andalusa (un negoci d'oci d'entreteniment, sí que ho és) ni l'anomenada organització que l'organitza té cap a dret a representar aquesta cultura i, per tant, no pot exigir cap aportació econòmica d'erari públic en el seu nom. Però la veritat és que, fins al dia d'avui, els responsables de l'erari públic: Generalitat, Diputació, Ajuntament de Barcelona, no ho han vist així, i any rere any han anat engreixant les arques d'aquella entitat.

Sobirania del poble català

Un servidor de vostès –i col·legues d'Altres Andalusos– darrerament som cridats a fòrums on es debat la qüestió de la sobirania del poble català. I això ens satisfà. Ara, ens escamna un mica perquè la demanda sempre, sempre, ens la solen fer perquè hi cobrim el flanc de “la immigració”. Ho escric entre cometes perquè, també, cada vegada ens veiem obligats a respondre havent d'aclarir el mateix: “Miri, nosaltres no som cap associació andalusista, ni d'immigrants. Altres Andalusos està formada per catalans d'origen andalús, però per ciutadans catalans, i la nostra posició davant la qüestió no és pas diferent de la d'altres ciutadans catalans de qualsevol origen. Altrament –i tot seguit preguntem nosaltres–: si per ser d'origen andalús se'ns convoca pel nostre passat d'immigrants, vostès quan consideren que caducarà la nostra condició d'immigrant? Quan usem el català, quan ens canviem el nom al Registre Civil, o quan tinguem un compte al Banc de Sabadell? Perquè la primera i la segona ja fa temps que la complim i la tercera (sense entrar en la intimitat de cadascú) segurament també.” Aleshores, des de quina òptica es parteix per considerar que un ciutadà català d'origen andalús (o d'un altre origen) ha de tenir una perspectiva diferent que la d'un altre ciutadà català, sobre el cas que ens ocupa? O és que dins la societat catalana encara queden residus d'un cert etnicisme que porta a considerar l'origen com a valor interpretatiu de la identitat? Però el que encara ens sorprèn més és que aquesta consideració, l'origen com a consideració d'identitat, no tan sols encara està instal·lada en certa part de la societat catalana, sinó que també ho està, i ben instal·lada, en la societat espanyola. I aquesta és la raó per la qual encara es creu que els anomenats immigrants a Catalunya estan cridats a actuar a mena de quinta columna de l'espanyolitat, i que quan sigui l'hora actuaran contra els interessos de la nació, nació de la qual, la catalana, en serien aliens, ja que l'origen els hauria marcat per sempre. Greu error, creiem nosaltres: s'equivoquen els etnicistes catalans i s'equivoquen, encara més, els etnicistes espanyols: la majoria de ciutadans catalans d'origen foraster, som els més interessats en la nova nació popular catalana, la que construïm diàriament entre tots el ciutadans que avui vivim aquí. En canvi no estan interessats en aquesta nació popular aquells ciutadans catalans (de quatre cognoms antiquíssims), l'alta burgesia, l'aristocràcia financera i classes aliades, que ja fa temps que van optar per la nació espanyola, i ben bé que els va. A la resta, a la nació popular, la que abasta des de l'empresariat mitjà fins al manobre, i en aquesta classe ens hi trobem molts dels catalans d'origen andalús i d'altres cantons de la península, i encara d'arreu, sí que ens interessa construir la nova nació enfront de la vella nació espanyola, que ha fracassat en el seu projecte integrador.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
dit o fet per dones

La pedra seca com una resistència

Música

In-Somni obre demà a Besalú, amb Bigott, una nova edició itinerant

besalú
música

El vidrerenc Àlex Pérez presentarà ‘Tot el que som’ al Festival Espurnes de Llagostera

vidreres
música

Sven Väth encapçalarà el cartell del festival electrònic Delirium

cassà de la selva
Cultura

Ivan Ivanji, escriptor serbi i supervivent d’Auschwitz

ART

El paper pioner d’Espais, en una exposició a Girona

Girona
Cultura

Personatges de tres obres de Guimerà a la façana de la Casa Mural del Vendrell

El Vendrell
figueres

Dibuixos del Dalí adolescent per commemorar els 120 anys del seu naixement

FIGUERES
lletres

Núria Cadenes, Jordi Masó i Maria Mercè Roca, finalistes del Llibreter

barcelona