cultura
JORDI LLAVINA
ESCRIPTOR I CRÍTIC LITERARI
“L'amor és un afecte que sempre caduca”
Crític literari i escriptor, que col·labora en mitjans de comunicació com ara El Punt Avui, Jordi Llavina (Gelida, 1968) desgrana la història d'un llibre i alhora el record d'un amor jove a ‘Vetlla', premi Octubre 2011. Llavina també dirigeix una col·lecció d'etnografia al Museu de la Vida Rural.
El món casteller explica bé què és Catalunya, un grup de gent diversa que busca el bé comú
En demanar-li com es troba, Jordi Llavina respon que “estable dins la gravetat”. Potser és de tarannà un pèl dramàtic perquè, quan entra en detalls, reconeix estar “tranquil i orgullós com a pare i il·lusionat com a membre d'aquest país”. També assegura saber cap a on va com a escriptor. No està gens malament. Per rematar-ho, surt la segona edició de Vetlla (3i4), una història d'amor postadolescent que desprèn una alenada vital esquitxada d'una certa melancolia.
‘Vetlla' és un cant a la literatura?
Volia explicar com la literatura enriqueix la nostra visió del món. Vetlla no és una biografia, però té trets autobiogràfics i juga amb l'existència d'un llibre (que tot i semblar real, és inventat) i com la seva memòria acaba sent més important que els dos mesos en què dos jovenets van viure un amor incipient.
El seu domini del llenguatge poètic transmet una lleugeresa que fa pensar que li és fàcil escriure.
Hi tinc facilitat. Per contra, no tinc gaire imaginació. Per entendre'ns, no sóc el Jordi Puntí, i he d'esgrimir altres armes. Això sí, quan estic immers en un projecte, hi treballo cada dia. Potser no hi dedico ni dues hores, però m'hi poso cada dia i tot el que em passa hi pot entrar. L'escriptura de Vetlla va suposar sis mesos d'abducció.
El conjunt de la seva obra traspua certa nostàlgia.
És cert, perquè la vida no és tràgica ni còmica. Em costa la confrontació, no sóc gens colèric i fujo de l'enfrontament. Però l'humor negre melancòlic, el tinc des de sempre.
Pensa realment que un vers no salva res, com indica en el llibre?
No salva res en un sentit nacional o personal, però sempre acompanya. No et salva de caure en una depressió o de ser més o menys lliure. Però en canvi, Déu me'n guard de passar un dia sense literatura!
Sense la cultura, la vida és molt més avorrida?
I tant! En realitat, pots viure amb ben poques coses i alimentar-te només de menjar. Conec molta gent que té accés als productes culturals i no els fa servir. Gent que no va al teatre o al cine, ni llegeix o viatja.
Vostè sosté que l'amor no pot ser etern?
Crec que l'amor és un afecte que sempre caduca. Tenim la il·lusió que no sigui així, que allò que vivim pugui durar amb un contracte indefinit, però hi concorren molts elements, en una relació!
Com ara?
Quan vivim amb algú, som dos mons diferents posats en comú que, sovint, anem divergint. No vull dir que això sigui un senyal de l'amor en temps líquids, però l'experiència així m'ho demostra.
Diu que el català beu aigua salada i n'escup menys a cada glopada.
Sí, és una llengua assetjada però jo no sóc pessimista. Hi ha puristes que pensen que, en certs llocs de Barcelona, el català els grinyola. Potser sí que m'agrada més el català d'Osona, però la diversitat és enorme i molt positiva. Amb tot, ens falten instruments perquè la gent el pugui fer servir lliurement.
En posa un exemple?
En l'àmbit de la justícia, un dels que sempre han estat molt refractaris a l'ús del català.
Quin llibre recomanaria a Rajoy?
És poc original, però La pell de brau d'Espriu. Algú que ja sabem que no serà mai del tot comprensiu amb unes reivindicacions nacionals que no són les seves i que considera que les seves han de devorar-nos, que com a mínim vegi que hi ha sensibilitats diferents.
I a Artur Mas?
Causar-se d'esperar, de Joan Fuster, perquè la seva visió li aniria molt bé al president.
¿I quin llibre triaria per explicar a la gent de fora què és Catalunya?
Jo els duria a un assaig dels Castellers de Vilafranca, un grup de gent d'un espectre social molt divers en què tothom apunta cap a un mateix objectiu, el bé comú, amb uns assajos ferris de tres dies a la setmana. Els castells reflecteixen millor el país que no pas les sardanes.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
