Cultura

Dalí camina cap a la Unesco

Figueres inicia els tràmits perquè el triangle dalinià sigui declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat

El ple de l'Ajuntament de Figueres va iniciar ahir els tràmits perquè el triangle dalinià sigui declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. L'acord, que es va aprovar per unanimitat, pretén ser el tret de sortida a la presentació de la candidatura del triangle dalinià, que formen el Teatre-Museu Dalí de Figueres, el castell de Púbol i la casa de Portlligat de Cadaqués.

Segons van explicar al ple d'ahir el regidor Josep Maria Godoy i l'alcalde, Santi Vila, la intenció és vincular-hi el paisatge empordanès que va inspirar l'obra del geni empordanès. L'alcalde va parlar de la necessitat “imprescindible” de trobar en aquest projecte la complicitat de la ciutat, d'entitats i de les administracions. En aquest sentit, Vila hi va afegir que amb aquesta aposta d'alguna manera “la ciutat s'adona que el que ens situa al món és el triangle dalinià”. Vila també va fer referencia al fet que aquest projecte “vincularà la marca Figueres i Empordà a l'univers dalinà”. El regidor Josep Maria Godoy va concretar que aquest projecte té quatre fases i que la culminació del procés ha de ser el juny del 2014. Un cop iniciats els tràmits, ara la candidatura ha de tenir el suport de la Generalitat i l'Estat espanyol, i s'haurà de fer el dossier –encarregat al redactor de la candidatura de la Vall de Boí i la Patum de Berga– que justifica la candidatura i que s'entrega a la Unesco. A petició de diversos grups de l'oposició –inicialment ICV i el PP havien anunciat una abstenció en aquest punt per falta de dades econòmiques– el regidor va explicar que en total s'ha previst una inversió de 57.500 euros.

El nostre Patrimoni de la Humanitat

Els Països Catalans disposen d'onze indrets declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco pel seu gran valor cultural i natural, cinc dels quals són a Catalunya. D'aquests, alguns són antics, com els vestigis romans de Tàrraco (Tarragona), el monestir de Poblet (Conca de Barberà) i les esglésies de la Vall de Boí (l'Alta Ribagorça); mentre que d'altres són més recents, com ara les obres de Gaudí o els modernistes Palau de la Música Catalana i hospital de Sant Pau (Barcelona). També s'hi hauria d'incloure, com a patrimoni compartit, l'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. Pel que fa a intents previs fallits a les comarques gironines per aconseguir aquest preuat qualificatiu, recordem els casos de la sol·licitud de Girona amb el seu centre històric (a la dècada dels anys vuitanta); Besalú i el seu call (2006); l'anomenat vessant mediterrani dels Pirineus Orientals (2007), i l'Escala, pel seu jaciment grecoromà d'Empúries (2008).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Springsteen inicia gira mundial a Florida amb un concert de quasi tres hores

BARCELONA

Missió utòpica: revifar la Rambla

barcelona

Manel Ribera: “L’avantguarda musical ha mort”

barcelona

Strenes s’implica en el teixit social i cultural gironí

Girona

L’art de Carles Bros, en defensa de la posidònia

TORROELLA DE MONtgrí
Cultura

Encadenats als llibres

Sant Joan de les Abadesses

Un festival de cultura i drets humans

BARCELONA

Les compositores catalanes són només un 1,7% a les programacions de música clàssica

BARCELONA

Gonzàlez Fabra publica un exhaustiu estudi sobre l’òpera

Barcelona