Optimisme per no ofegar-se

Joan Manuel Serrat beneeix els que estan al fons del pou perquè, a partir de llavors, ja només els queda seguir millorant. Aquest és el punt de partida dels personatges d'aquesta comèdia àcida, costumista, que diu les veritats amb efectives plantofades discursives. I amb una enèrgica interpretació. I amb uns quadres que tothom (preferiblement les dones, perquè la peça està escrita per quatre dramaturgues i interpretada per quatre actrius) pot discernir el punt de veracitat. No cal ser un comprador compulsiu per saber l'atracció que pot generar un simple aparador a un grup ben ampli de mortals occidentals (i ara jatambé nou-rics dels països emergents). L'invent de la Villarroel no ha fet més que créixer. Molt en part gràcies als aplaudiments generosos que s'endú en cada funció. Quan tota una societat europea percep els perills arbitraris de la prima de risc o de l'expedient de regulació, agraeix riure-se'n. Com a mínim, queda això.