opinió
Castells SA
El debat sobre la llibertat individual de cada colla xoca amb les normes mínimes de formar part d'un col·lectiu
El món casteller està que bufa des que en l'edició de dimarts aquest diari va fer públic el debat que s'està duent a terme a la Coordinadora de Colles Castelleres després que el representant dels Castellers de Vilafranca anunciés que aquesta formació està estudiant incloure publicitat a la seva camisa. A corre-cuita, els verds van voler desmentir la notícia afirmant que aquesta temporada no estava previst incloure cap patrocinador en la seva vestimenta.
És evident que no hi havia res tancat, però el debat ja està en l'aire, tant si aquell anunci era una voluntat a mitjà termini, una oferta en ferm o un simple globus sonda. No patiu, el dia 26 hi ha assemblea de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i sortirem de dubtes sobre quina és la voluntat real de la colla vilafranquina.
La troca, però, està més que embolicada, ja que una decisió unilateral podria perjudicar greument la resta de colles, no només per un possible desprestigi d'aquesta activitat, sinó també perquè perillaria el conveni amb l'únic patrocinador privat dels castellers, Estrella Damm, que ajuda a pagar l'assegurança però no obliga a incloure cap logotip a les camises.
Així doncs, aquest debat sobre la llibertat individual de cada colla xoca amb les normes mínimes de formar part d'una col·lectivitat. I és que, per més bons castells que es facin, una colla no és res sense la resta del món casteller.
Però encara hi ha una altra qüestió més important. Amb o sense crisi, les colles castelleres han anat funcionant més o menys bé durant molts anys sense la necessitat de patrocinis d'aquest tipus. Així doncs, què es faria amb les injeccions milionàries dels patrocinadors? Aquí s'obre una porta perillosa, ja que es pot començar així, continuar amb fitxatges i, qui sap, acabar amb un límit de castellers extracomunitaris i una diada de la lliga entre els Amena Xiquets de Vilafranca i els Vodafone Castellers de Girona.
Tot això coincideix amb un moment daurat en què els castells s'han guanyat el prestigi i l'estima de la societat catalana i de tot el món, que ha valorat els seus valors cooperatius i solidaris. Ja hi ha massa coses espatllades per la professionalització, els diners i l'elitisme. Deixem, si us plau, els castells a banda.
