Vilabertran celebra el centenari de la torre modernista de Josep Reig
L'edifici, construït el 1909 per l'oncle del pintor Ramon Reig, és l'actual seu de l'ajuntament
La Torre d'en Reig és un dels edificis més significatius del nucli històric de Vilabertran. Al seu jardí, l'aquarel·lista Ramon Reig, que va heretar la casa amb només 14 anys, hi convidaria sovint a jugar els seus amics Salvador i Anna Maria Dalí, Alexandre Deulofeu, Met Miravitlles i Joaquim Xirau, que convertirien aquest casalot modernista en un espai llegendari, lligat a l'enlluernament i la descoberta, dins la història cultural empordanesa. Adquirit per l'Ajuntament a la família Reig el 1959 per 400.000 pessetes de l'època, des de 1969, reformat i condicionat, hi tenen la seu l'escola, el jutjat de pau, el dispensari i la mateixa Casa de la Vila. Ara, amb motiu del centenari de la seva construcció, s'han programat una sèrie d'activitats destinades a donar a conèixer a la població la història d'aquest edifici per mitjà de conferències, visites guiades i tallers educatius, i a descobrir la personalitat del seu autor, a qui també s'atribueix la primera celebració al municipi de la festa de l'arbre, que es rememorarà el 21 de juny amb una nova plantada popular al mateix lloc on es va fer l'aplec de 1909. Per coordinar tots els actes, que s'estendran des d'avui, amb la inauguració de dues exposicions a la sala gòtica del monestir de Santa Maria, fins al 27 de juny, amb un sopar col·lectiu a la plaça del Monestir, l'Ajuntament ha format una comissió del centenari que dóna prioritat a les iniciatives de caràcter festiu.
Josep Reig i Palau (Vilabertran, 1863-Barcelona, 1917) va projectar la Torre d'en Reig el 1909, un any abans que els altres dos edificis seus que encara es conserven, la casa forestal de Sant Martí d'Empúries, i la de la Pena, al bosc de Poblet. Totes tres presenten una tipologia semblant i una idèntica adscripció al corrent modernista, amb l'ús sistemàtic de la ceràmica decorada i els vitralls i la plena integració a l'entorn natural. Reig, que havia cursat estudis d'enginyeria de forests a l'Escorial, va ser destinat el 1902 a la gestió del sistema hidrològic i forestal de Catalunya, càrrec durant el qual va proposar la fixació i repoblació de les dunes del golf de Roses, encara que el ministeri va rebutjar-li una de les seves obres més ambicioses: la intervenció a la conca de la Muga per posar fi a les inundacions que periòdicament assotaven el seu poble natal. Va ser per aquesta època que, tot i viure la major part de l'any a Barcelona, va planificar la construcció de la torre familiar al bell mig del poble. No va poder gaudir-ne, però, gaire temps: el 1917, alertat pels veïns que uns lladres acabaven de saquejar la finca, va contraure una pulmonia que acabaria sent mortal en el precipitat viatge amb tren des de Barcelona per comprovar l'abast dels desperfectes. Solter i sense descendència, havia estipulat que l'edifici l'heretés el seu nebot preferit, l'aviat reconegut aquarel·lista Ramon Reig.
Recuperen dues sales del monestir
Les obres de rehabilitació de l'ala est del monestir de Vilabertran, que van començar ahir, permetran recuperar per a ús públic la sala noble i la planta baixa del Palau Abacial, que conserva destacats elements d'estil gòtic, com ara les cornises de tres grans finestrals. Els treballs, que s'han pressupostat en 146.300 euros i hauran d'estar enllestits al novembre, consistiran a fer els forjats nous d'aquests dos espais de grans dimensions amb l'enderroc dels dos trespols de la sala noble (planta baixa i pis) i l'escala d'accés a les golfes, amb l'objectiu de construir una nova escala d'accés, habilitar-hi una caixa d'ascensor i instal·lar-hi serveis bàsics per al seu aprofitament públic. L'alcalde del municipi, Martí Armadà, va comentar ahir a peu d'obra que més enllà de les exposicions tradicionals, l'Ajuntament es planteja que les dues sales, un cop restaurades, puguin servir per celebrar-hi «petits congressos, conferències i jornades de treball d'entitats i col·lectius professionals diversos». Armadà es va felicitar que s'hagi reprès la rehabilitació del monestir, que confia que es pugui ampliar a altres de les seves estances.
