ÈRIC VINAIXA
MÚSIC
“S'ha d'escoltar relaxat”
Després de nou anys com a líder i veu del grup de rock Rodamons, el músic miravetà establert a Barcelona Èric Vinaixa presenta el seu primer treball en solitari, La famosa gemma de Galveston. Onze cançons en què s'allibera del rock and roll i aposta per un estil més personal i intimista.
El primer treball en solitari sempre marca un punt d'inflexió. S'ho agafa de manera més seriosa?
Sempre m'he pres la música de manera seriosa, però ara em venia de gust un canvi d'estil, fer una mirada cap endins, molt més reflexiva, i que al grup Rodamons segurament no tindria cabuda.
Treure un disc, però, tampoc no és sinònim de guanyar diners ni de tenir èxit.
A excepció dels quatre artistes mediàtics, ara els diners es fan amb els concerts.
Ara hi ha altres fórmules que donen millors resultats.
La discogràfica continua marcant els tempos. Després, si es pot aprofito els beneficis de les noves tecnologies.
Què és la gemma de Galveston? Per què és famosa?
És un títol molt personal i confio que els oients puguin descobrir-ne el sentit escoltant les cançons en un ambient relaxat i de calma. Només puc dir això.
Quant de temps s'ha estat gestant el disc?
M'ho vaig començar a plantejar la primavera del 2009 i ha sortit al cap d'un any i mig. Ja tenia cançons guardades escrites des de feia temps, però amb Rodamons no podia tocar-les.
A quin tipus de públic vol arribar? Crec que a adolescents, no.
A gent dels 25 cap endavant; gent que hagi tingut temps de tenir vivències importants i també frustracions.
Al marge del disc, fa temps que també actua pel seu compte. Parli'm de Llarga vida al rock&roll.
És un espectacle en què actuo sol, amb una guitarra acústica i en què faig un repàs de les cançons dels meus herois musicals, com puguin ser els Rolling, els Beatles, Queen, Dylan o Police.
I l'ha exportat arreu.
Sí, he actuat al Japó, a Cuba, a Tailàndia i també per Europa. En funció del públic que tinc, ofereixo un repertori o un altre. Faig versions de les seves cançons i, de pas, explico anècdotes. La reacció de la gent m'enriqueix molt.
Vostè es va anar fent camí amb la banda Rodamons, que porta el rock and roll adherit a la pell. Toca descans?
Sí, ara Rodamons ha quedat aturat, en repòs, però com que em conec i porto el rock a les venes, algun altre dia em tornaré a posar la jaqueta de pell i agafaré la guitarra de nou.
El veurem per les comarques de Tarragona?
La presentació la farem a Luz de Gas al febrer i a partir del març anirem tancant concerts. A Tortosa, crec que sí.
