L'excel·lència enverinada

En els campus universitaris s'ha posat de moda en els darrers anys una paraula clau: l'excel·lència. No es tracta tant d'aprendre, saber o conèixer sinó de rendabilitzar la intel·ligència per assolir el triomf. Els nous triomfador no són els self made man que del no res assoleixen el somni, ni els yuppies dels vuitanta que van convertir una nova ètica del triomf a partir de l'especulació, els que governaran el futur són els qui han assolit l'excel·lència. Els nous triomfadors tenen beques per estudiar a les universitats que ocupen els primers llocs en el ranking d'excel·lència, articulen la intel·ligència per construir nous negocis i observen els vells especuladors com si fossin passats de moda. La red social de David Fincher és una pel·lícula valenta perquè dissecciona aquesta nova classe social, ens mostra les seves estratègies i ens adverteix de com progressivament conquereixen el futur.

La red social podria ser un biopic sobre un triomfador, sobre Mark Zuckerberg, la persona que va idear la xarxa social per internet que ha estat capaç d'atreure l'atenció de més de 500 milions de persones. També podria ser vista com la radiografia d'un nou ciutadà Kane que amb 26 anys té tota la fortuna del món, però li falta ser estimat. Tots aquests factors estan presents, però allò que més m'interessa és veure com el relat agafa certes connotacions shakespearianes. Mark Zuckerberg fa servir l'estratègia de la conspiració per conquerir el poder, anul·la de forma progressiva els que l'envolten i acaba convertint-se en un magnat despietat. Ricard III dona pas a Michael Corleone i aquest obre el camí cap a un nou Tony Soprano. En l'univers de Mark Zuckerberg tot sembla excessivament frívol. Els nens que disposen de l'excel·lència a Harvard sovintegen les matrícules d'honor amb la cocaïna, utilitzen la ciència per triomfar en el món empresarial i pensen l'empresa com una nova forma de convertir-se en nous senyors de l'univers.

El camí que dur a terme Mark Zuckerberg provoca autèntics calfreds, no tant per tot allò que pot arribar a ser un nen prodigi transformat en monstre malèvol, sinó per veure com ell és el paradigma de l'alumne model cap el qual s'han articulat les noves polítiques universitàries.