Les Teresines ja tenen biografia autoritzada

En 44 anys La Cubana no havia escrit mai cap llibre. Havia fet obres de teatre al carrer, a sala, intervencions per a convencions internacionals, exposicions, sèries de televisió o, fins i tot, un pòdcast. Però encara no s’havia conjurat a fer un llibre. Aquesta diada del Sant Jordi debutaran amb Vida de Teresina, una biografia autoritzada de les protagonistes de la mítica sèrie (de només 13 capítols dels anys noranta!) que ha esdevingut un producte de culte per a generacions que no havien nascut quan es gravaven els primers capítols.

Jordi Milán i Pol Vinyes consten com a autors, però les senyores del pis de Gràcia de parlar de lloro simpàtic i preocupades pels escàndols del veïnat asseguren que, en realitat, l’editorial Rosa dels Vents els ha procurat un negre (un tal Josep Miquel Negre i Escribà) per escriure, fil per randa, els seus records i empaquetar-los per capítols que es poden llegir saltejant, com qui tria les galetes variades d’una capsa de metall Birba. I és important el detall que siguin capses resistents perquè, buides, s’aprofiten per guardar restos dels pedidos que no han deixat de servir als seus clients.

És una ficció de la ficció que, en realitat, s’empelta de records i capítols que la majoria ha viscut, portes endins, diu Milán. El director de La Cubana està convençut que les Teresines són uns personatges característics de Catalunya, que no es poden confondre amb les Marujas, per exemple, ni amb les Chonis de Castefa, tampoc. Amb tot el respecte per a totes elles. També admeten que, cada societat té, a la seva manera, uns personatges tipus que responen al bon veïnatge, al xerrar desbocat i sense pensar gaire tot el que s’explica.

El llibre és tal com raja. Com ho són els personatges que interpretaven Mercè Comes (Teresina), Mont Plans (Maria Teresa) i Sílvia Aleacar (Tere). Ahir, en la presentació a la llibreria Ona, van arribar tard la Teresina amb la Maria Teresa. I és que van haver de deixar la Tere a cal metge, que l’estava visitant. Totes tres tenen salut de ferro, memòria d’elefant i pròtesis per reforçar l’ossada. La llibreria del carrer Pau Claris rep els lectors amb un balcó en què les tres protagonistes saluden els futurs lectors. Elles han acceptat aquest pedido especial perquè en volen tocar de calents. Durant tot el procés, expliquen, s’han trobat amb el Negre voltant per casa a totes hores i importunant-les (“Tapa’t, que ve el Negre”, advertia la Teresa a la Maria Teresa per cobrir-se les cames millor tot esmorzant amb pijama i barnús)s. Les ha empipat més que el germà petit, en Tomàs, que hi apareixerà puntualment com el germà desorientat de Les tres germanes de Txèkhov. Tots els que, a casa els pares i avis tinguin un tresillo, té ànima de Teresina. I riurà escandalitzatamb el rosari de Vida de Teresina. Llegint se sent el to i la cantarella de les germanes de Gràcia.