Cultura
Per llegir, estudiar i socialitzar-se
Els usuaris de les biblioteques de les comarques gironines destaquen de l’equipament la seva funció social com a espai de trobada
L’ampliació d’horari en època d’exàmens, principal demanda
Un total de 2.386 usuaris van respondre les enquestes fetes entre octubre i desembre
Escriure una novel·la o el diari personal, treballar en la tesi, fer una gestió del banc, llegir mentre es fa temps, comentar el contingut d’un llibre, consultar manuals d’història, documentar-se o saludar els amics que s’han reunit en una de les sales d’estudi per preparar un treball de l’institut. Els usos i activitats que es desenvolupen en una biblioteca són diversos i amplien la definició estricta de què és i per a què serveix aquest equipament públic, valorat especialment en municipis petits, on es converteix, en molts casos, en l’únic centre cultural. El servei de préstec de llibres (55,8%) continua sent, però, la funció majoritària i principal de les biblioteques.
Són dades extretes de l’enquesta de satisfacció encarregada pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona i que actualitza un estudi de l’any 2018 amb l’objectiu de saber en què s’ha millorat i en què cal fer-ho, però sobretot recollir l’experiència bibliotecària dels usuaris. Del 24 d’octubre al 22 de desembre del 2022 es van facilitar qüestionaris a 50 biblioteques de les 64 que estan integrades en el Sistema de Lectura Pública de les comarques gironines. Es van rebre 2.386 respostes. De les nou preguntes, n’hi havia dues d’obertes i és aquí on l’usuari ha valorat l’experiència bibliotecària com un espai de trobada i per compartir i amb una clara funció social.
La tranquil·litat que es troba en aquest espai és un dels aspectes més valorats perquè afavoreix la concentració i genera un ambient propici per a l’estudi, que se situa com el segon gran ús (22,8%). Els usuaris, però, destaquen altres valors que han trobat a l’equipament: tallers, cursets d’informàtica, visitar exposicions –les biblioteques ofereixen diferents mostres artístiques– o fer el voluntariat Lecxit –ajudar els alumnes desfavorits en la comprensió lectora.
De l’enquesta es desprèn, doncs, que la biblioteca no és només un espai per desenvolupar-hi una activitat individual (llegir o estudiar) sinó també per a la socialització amb diferents activitats grupals. Són els llicenciats universitaris els més interessats (21%) a assistir a una activitat a la biblioteca. L’enquesta també posa de manifest el vincle que es crea entre els veïns i la biblioteca. Un 18,8% dels usuaris assisteixen a les activitats que organitza la biblioteca del municipi on resideixen.
Els joves: els usuaris més crítics
L’ampliació de l’horari, en especial en èpoques d’exàmens amb opció nocturna, és la demanda principal en la llista del que s’ha de millorar. Així, són els joves –un primer tram de 16 a 25 anys i un altre de 26 a 35– els que la fan servir fonamentalment per estudiar. Són, a més, el col·lectiu més crític i solen emetre valoracions més baixes, especialment pel que fa al personal, les instal·lacions i els serveis. Els adults, en la franja de 36 a 55 anys, usen la biblioteca en primer lloc per al préstec i després per acompanyar els fills en activitats familiars. Són les persones amb més de 65 anys les que visiten la biblioteca amb més freqüència i regularitat, fonamentalment amb una periodicitat setmanal al llarg de tot l’any. És també el grup amb un percentatge més elevat de titulars de carnet de la biblioteca.
