Patrimoni

El conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló i la Masia Freixa, declarats Béns Nacionals d’Interès Cultural

El govern en determina una protecció especial i també declara El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa com a museu d’interès nacional

El conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades, i l’edifici modernista i el seu entorn del parc de Sant Jordi, a Terrassa, ja tenen una protecció especial després que el govern aprovés ahir declarar-los Béns Nacionals d’Interès Cultural (BCIN). L’executiu, a més, també va accedir a la sol·licitud efectuada el setembre passat pel Consell General del Consorci del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa per declarar-lo museu d’interès nacional.

En el cas de la Cinglera del Capelló la protecció es delimita al conjunt arqueològic ubicat a l’est del nucli urbà de Capellades, amb una cinglera travertínica, orientada a llevant, constituïda per capellons, abrics, balmes i coves, als peus dels quals transcorre el camí Ral, una zona d’horts i el riu Anoia. La delimitació de l’àrea de 48.788 m² es fa responent a criteris científics i patrimonials, i comprèn tota la zona natural de la cinglera. Fa cosa d’un any l’excavació de l’Abric Romaní va fer el descobriment de les restes parcials d’un crani de Neandertal de 60.000 anys d’antiguitat, assolida després de més de 40 anys de recerca continuada en el jaciment per part de l’equip liderat pel catedràtic Eudald Carbonell.

A Terrassa la protecció de la Masia Freixa, engloba gairebé tot l’entorn del parc de Sant Jordi, que es va convertir en el primer parc públic del municipi el 1959. L’edifici modernista va ser dissenyat per l’arquitecte Lluís Muncunill i va ser construït l’any 1905 com a nau industrial destinada a la filatura. La construcció de la nau era senzilla, purament funcional i sense cap voluntat d’autoria o estil arquitectònic. La família Freixa, que n’era la propietària, va decidir convertir-la posteriorment en la seva residència amb algunes reformes mantenint la construcció fabril com a base per tal que aquesta quedés embeguda dins la construcció actual; decisió inèdita i pionera a principis del segle XX.

En el cas del Museu Tèxtil de Terrassa, s’ha decidit declarar-lo museu d’interès nacional perquè custodia unes col·leccions tèxtils i d’indumentària úniques amb més de 130.000 peces que abasten cronològicament des del segle I fins al segle XXI, testimonis de l’evolució del teixit, la indumentària, els complements, la llar, la diversitat de tècniques i matèries o dels dissenys, que són representatius d’Europa, Amèrica, Àsia, i en menys quantitat, de l’Àfrica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes
Música

Empúries acull un concert de músics exiliats

L’Escala
cultura

L’Arxiu Lafuente de Santander compra la col·lecció d’objectes culinaris d'Antoni Miralda

barcelona
FESTIVAL DE CANES

Jonás Trueba aposta per l’amor

canes
arts escèniques

Catorze finalistes catalans als Max, amb una gala dedicada a Guimerà

barcelona
GIRONA

Unes 700 persones assisteixen al Pati Cultural 2024

GIRONA
patrimoni

Manresa restaura l’escultura dedicada a Josep Anselm Clavé

Manresa